En els entorns urbanitzats les temperatures tarden més a refredar-se després d’assolir la màxima. En un estudi fet a través de l’anàlisi de les dades des dels anys 90 fins avui dia, el Servei Meteorològic d’Andorra ha observat que en aquests espais més urbanitzats als fons de les valls, la velocitat de refredament ha disminuït, és a dir, la temperatura baixa més lentament després d’assolir la màxima fins que s’assoleix la mínima, amb el consegüent efecte d’augment de les temperatures mínimes, tal com informa el meteoròleg i nivòleg del servei, Guillem Martín. Concretament, ha informat que la temperatura mínima és, de mitjana, 1,4 °C més alta que fa 20 anys.
En la ponència titulada ‘La influència de l’entorn en els registres de temperatura a Andorra’, que Martín va oferir en la 34a Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) celebrada a Prada de Conflent a finals d’agost, explicava que els canvis en el sòl amb l’augment d’espais urbanitzats, també impliquen altres canvis en l’intercanvi d’energia entre el sòl i l’atmosfera. Així, aquests canvis, també acaben afectant la temperatura de l’aire que es veu influenciada per la calor que desprenen els cossos i el terreny de l’entorn.
L’estudi està fet a partir dels resultats de l’estació del Roc de Sant Pere d’Andorra la Vella i de la de les Salines d’Ordino. Així, en valors numèrics, Martín conclou que la velocitat de refredament ha disminuït 0,1 °C per hora durant les 14 hores de refredament que té un dia, provocat per l’efecte de les illes de calor de les zones urbanes. En canvi, els resultats de l’estació de les Salines mostren, que encara que les temperatures mitjanes siguin més altes, hi hagi menys dies glaçats i més d’estiu, la velocitat que s’escalfa i es refreda la temperatura al llarg del dia no ha variat.
