Anul·lada la sanció a una saig de 2.800 euros per irregularitats perquè els fets han prescrit

L’òrgan disciplinari dels saigs va considerar que una saig havia comés tres irregularitats. Per aquestes infraccions se li van imposar tres sancions de multa, una de 2.000 € per la infracció greu i dues de 400 € cadascuna per les infraccions lleus. La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va donar, però la raó a la saig que havia recorregut la sanció  “en considerar que havien prescrit les infraccions que s’imputaven a la interessada”.

Govern va recórrer entenent que la prescripció no comença a comptar des que van tenir lloc els fets, sinó des que l’òrgan disciplinari té coneixement dels fets i pot començar a investigar. Concretament, Govern indicava que “la Llei del saig contempla dos supòsits diferents per a l’inici del còmput del termini de prescripció. No només es contempla la data del fet causant, sinó també quan l’òrgan disciplinari pugui tenir coneixement d’aquest fet, i amb la interpretació que fa la sentència aquest segon supòsit quedaria buit de contingut, el que aniria contra la voluntat del legislador”.

El Tribunal Superior ha ratificat l’absolució de la saig perquè considera que els fets estan prescrits. Ho justifica indicant que la prescripció d’una infracció comença quan “els fets constitutius de la infracció són coneguts pels afectats i no es pot demorar l’inici del termini de prescripció a la data en què algun d’ells formula una queixa, sinó que cal situar-lo en el moment en què aquells fets van tenir lloc o van poder ser coneguts pels interessats. En cas contrari, la presentació de la queixa quedaria a l’arbitri del denunciant o denunciants, amb vulneració del principi de seguretat jurídica, i suposaria deixar indefinidament obert el període de prescripció, tal com ha succeït en aquest cas, en què la denúncia va ser presentada més d’un any després dels fets”.