L’exministre Toni Riberaygua ha fet pública una carta a través de les xarxes socials per defensar Andorra davant els constants atacs dels mitjans de comunicació espanyols per múltiples temes.
Text íntegre de la carta:
ANDORRA. DES DE DINS.
Fa setmanes que veig als mitjans espanyols de tot tipus que Andorra és un problema. Pels Youtubers, per les vacunes, pels bancs i pel que calgui, ja sortiran mes fronts, segur.
Soc andorrà, amb molt de gust i alhora amb orgull de ser-ho. Defenso el meu país en el que el puc defensar i alhora també soc crític amb les coses que crec que no van prou bé. Com tots tenim dret a fer-ho.
Fa molts anys, a finals de la guerra civil espanyola, els meus avis materns van fugir d’Espanya metrallats i com van poder, per no pensar el mateix que l’estat veí en aquells tediosos moments pensava. Van ser ben acollits a Andorra i es van forjar una vida, treballant de valent i fent el que calia per anar endavant. Van anar endavant. Andorra els va acollir com a moltes persones, com sempre ha passat, van ser uns més a casa nostra, la seva.
La meva àvia paterna era d’Alcoi. Va venir a Andorra i va ser també la seva terra, va ser una més a casa nostra, la seva.
Entre els meus amics d’infància, vaig poder tenir la sort de poder viure pel carrer i a les nostres cases amb persones d’arreu, vinguts a Andorra, casa nostra, la seva.
Les persones que han vingut, son, no estan.
Em sap un greu terrible, veure com els mitjans de comunicació del nostre estat veí, Espanya, tracta el nostre país. Em fa vergonya aliena.
Des del desconeixement esponsoritzat, es permeten opinar sobre qüestions que no sols desconeixen, si no que desdibuixen i en ocasions inventen.
Nosaltres, com estat ni som perfectes ni ho pretenem. Volem millorar, avançar, fer possible el que ens és necessari, amb el màxim respecte a tothom. Per sort, tenim molt a aprendre.
468 Km. quadrats, un petit parlament dels més antics d’Europa en un estat petit enmig dels Pirineus, te els seus avantatges i les seves mancances. Som el que som i no ho podem canviar, ara, ho podem millorar i molt. Ho fem i ho farem!
Haver d’abonar menys càrrega impositiva per una qüestió d’estructura d’estat, no hauria de ser un problema pels altres, si no un mirall en el que es podrien mirar. Mirar-s’hi molts, nosaltres també ens podem mirar al mirall en moltes coses, i ho fem.
Sempre hem viscut sota la pressió dels veïns i l’entorn. Som veterans amb això i resistim anant endavant.
Andorra ha de millorar en moltes coses, moltes. Ho farem, ho hem fet sempre i com sempre, hem respectat els altres, cosa que veig fa dies que no és recíproca per segons qui.
Des de la imperfecció, la diferència, l’orgull de ser i alhora el saber que cal fer molt en moltes coses, nosaltres ho farem.
Som Andorrans.
Parlar molt per no dir res……
M’agrada però hi trobo afaltar contundencia i sobretot a qui mes li toca, al Govern nostre.
Nosaltres solets ens hem complicat la vida, creant desafecció, enfrontament, i fractura social.
Avui, en Toni Riberaygua, ens parla d’atacs.
Ahir, el Cap de Govern, feia menció a una cacera de bruixes.
Però ambdos, obliden que tot va començar el gener de 1.999, amb les lleis antifrau.
Aquelles lleis, varen ser la fi d’Andorra.
Abans a Andorra, visquiem feliços.