I ho és perquè aquest llenç -al costat de «Cavalls de carreres en un paisatge (1894), de Degas; «Martha Mckeen’ de Wellfleet» (1944), de Hopper i «El pont de Charing Cross» (1899), de Monet- ha sortit del museu després d’obtenir per silenci administratiu el permís d’exportació, la qual cosa obre les portes a la seva venda.
«No he fet xantatge a ningú en la meva vida. No conec la paraula xantatge. No està en el meu vocabulari ni en la meva manera de ser. No tinc per què fer xantatge. Són els meus quadres. Ja està bé! Que no tinc de sentit públic? I què és prestar la meva col·lecció gratuïtament a Espanya des del 92, obrir un museu a Màlaga i ara un museu a Catalunya? Però, què és això?», s’ha preguntat al mateix temps que insisteix que no té «intenció» de vendre el «Mata Mua».
Un llenç que va sortir del Museu Thyssen en veure que les negociacions amb el govern d’Espanya «es complicaven»: «I, si no vull, no torna. Segurament, ho prestaré per a una exposició en el museu d’Andorra. Podria ser aquest estiu», ha avançat.