Tamarro insperatus aquest és el nom pel qual s’identifiquen els fòssils trobats en 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d’Abella, Pallars Jussà, en el nord-oest de Catalunya). És el nou membre que ve a engrossir la sorprenent galeria dels llangardaixos terribles. L’animal, amb un aire entre gallina i velocirraptor, segons la reconstrucció que s’ha fet, és un manirraptor (“mans de lladre”, pels seus braços i mans allargats), del grup dels troodóntides, petits dinosaures emplumats. El grup estava molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però era desconegut fins ara a Europa, segons els investigadors.
Això d’insperatus és perquè no s’esperava trobar-ho; és, de fet, el primer dinosaure carnívor del qual es descobreix un os al Pirineu, perquè la gran majoria de restes atribuïdes a teròpodes en l’àrea es basaven en dents aïllades i, en aquest cas, es tracta d’un llarg os del peu. Així ho ha publicat El País.
El més simpàtic és això de Tamarro. El tamarro o gambosí és una criatura imaginària del folklore popular ben coneguda en la zona del Pallars i esmentada per Joan Amades. Present, segons les llegendes, també a Andorra, en el sud de França i en diferents llocs d’Espanya (on se’l denomina a vegades gamusino), el tamarro no té una fisonomia concreta i la seva característica principal és precisament ser esquiu, difícil de veure. Una tradició vinculada amb el tamarro, i que ha donat peu a tradicions i festes, és tractar de trobar-ho.
Al nou dinosaure, el tamarro inesperat, el descriu en un article aparegut ahir en la revista Scientific Reports un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el museu de la Conca Dellà i les universitats d’Edimburg (Escòcia) i Alberta (el Canadà), liderats per Albert Sellés, de l’ICP. Tamarro insperatus, recalquen els seus descobridors, se suma a les poques espècies conegudes de dinosaures carnívors en el sud-oest d’Europa. Fa també especialment interessant la troballa el que aquest dinosaure habités l’àrea dels actuals Pirineus fa 66 milions d’anys, a penes 200.000 anys abans que els dinosaures s’extingissin a tot el món.
Sellés recalca l’escassetat de fòssils de teròpodes a Catalunya. “Una possible explicació”, indica en una nota del ICP, “podria ser que, com succeeix en els ocells actuals, amb les quals són els dinosaures més emparentats, els ossos dels petits dinosaures teròpodes anessin buits per a alleugerir el pes de l’animal. Aquesta fragilitat dificultaria la preservació i la fossilització dels seus esquelets”. La presència en el sud dels Pirineus del teròpode tamarro reforçaria la hipòtesi actual que a la fi del Cretaci es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d’Àsia cap a Europa.
A partir de l’anàlisi microscòpica dels ossos de tamarro, l’equip de recerca ha pogut extreure conclusions sobre el creixement de l’animal. Augmentava de grandària de forma molt ràpida, similar a com ho fan els ocells actuals, com l’estruç o l’emú. En tan sols un parell d’anys, el tamarro podria haver aconseguit la seva grandària adulta, aproximadament 1,5-2 metres de longitud i uns 20 kg de pes. El més probable és que fora un dinosaure carronyer o un depredador de petits rèptils, mamífers i fins i tot insectes.