Una dona que va ser atropellada per un autobús demanava uns 200.000 euros d’indemnització pels danys patits, ja que acusava el conductor de no haver estat atent i del mal estat dels frens del bus. Concretament, segons recull una sentència, “243 €, pel cost dels desplaçaments efectuats per realitzar-se tractaments i proves mèdiques necessàries per a la seva curació; 120.000 € en concepte d’IPP; 15.000 € en concepte de perjudici estètic; 50.000 € en concepte de Pretium Doloris; 11.544 € en concepte d’ITT“.
La petició als Tribunals no ha fructificat perquè s’ha establert que la dona va ser l’única culpable de l’accident. Va sortir d’entremig d’uns cotxes a la carretera general sense parar cap atenció i quan tenia el bus a 13 metres. No va fer cap acció per accelerar el pas i no va donar temps al conductor, que anava a 52 quilòmetres per hora en una zona de 50, a frenar del tot. En la sentència s’estableix que no s’entén l’actitud de la víctima que va travessar la carretera d’esquena a l’autobús que el tenia darrere i sense mirar en cap moment.
Es recull que ha restat acreditat que “la senyora va accedir a la calçada de forma sorprenent i sense donar massa opcions de reacció al conductor de l’autobús que tot i no disposar gairebé de temps per actuar en veure la vianant, la va intentar esquivar, malgrat ser un carrer de doble sentit de circulació i el perill que aquesta maniobra podia representar per altres usuaris de la calçada”.
L’atestat del Servei de policia indica que “les causes que van contribuir a la producció de l’atropellament són: la relativa proximitat de l’autobús al moment que la vianant va sortir d’entre els dos vehicles estacionats (13,62 m.) i la manca de temps i espai material de què disposava el seu conductor d’acord amb la velocitat que duia, correcta i doncs dels límits (42 km/h) per evitar l’atropellament. Tot motivat per l’aparició o irrupció sobtada de la vianant interposant-se a la seva marxa sense probablement haver pres cap mesura per adonar-se per la seva part, de la presència, velocitat i distància de l’autobús que s’aproximava”.
Cal tenir en compte que si la distància era de 13 metres quan la dona va sortir de cop a la carretera el moment en què el conductor va poder reaccionar ja la tenia a dos metres. Es tarda, segons el peritatge, un segon i mig en poder clavar els frens i això significava que quan el conductor ho va fer, tenia la dona a dos metres.
S’ha considerat “de forma força taxativa l’existència d’una culpa exclusiva de la víctima” i s’ha absolt el conductor.