Una dona li va dir a un amic seu que l’acompanyés a Andorra perquè havia de comprar un mòbil. Tot i no ser parella, van compartir habitació a l’Aparthotel Xixerella per gastar menys. Un cop a l’habitació, tots dos van beure alcohol i la dona va prendre antidepressius. El còctel va resultar demolidor i tots dos van discutir. Es van agredir mútuament i la dona li va acabar estimbant a la cara un got de vidre. Li va trencar la cella, causant un fort hematoma. L’agressió de l’home es va produir agafant-la pel coll.
En aquest cas, el més determinant va ser si tots dos eren o no parella. L’agressió mútua era evident, però la pena no tenia res a veure si entrava o no dins de la categoria de violència domèstica. La fiscalia demanava que s’apliqués aquest delicte de violència domèstica, mentre que la defensa afirmava que només eren amics i que no havien estat mai parella. Dormien a la mateixa habitació a Andorra per estalviar diners. La fiscalia indicava que estaven amagant que eren parella per evitar la pena de violència domèstica.
El ministeri públic defensava que quan la dona va trucar al SUM va dir que havia rebut una agressió per part de la seva “parella” i va declarar que es van barallar per motius de gelosia. El fiscal considera inversemblant que la dona es va confondre quan va utilitzar aquests termes pels efectes de l’alcohol consumit. La defensa assegurava que la dona s’havia equivocat pel seu estat i que volia dir amic o company.
Tot i que la negació de qualsevol relació sentimental era pura estratègia, segons el Ministeri Fiscal, no va quedar demostrat que hagués existit una relació de parella estable. “El fet de conviure de manera temporal i en l’àmbit d’intimitat, pernoctant dos dies junts en el mateix apartament, no implica per sí mateix que els dos acusats fossin o siguin parella estable, mantenint una relació anàloga a la matrimonial. No implica tampoc que estiguessin en situació de convivència, la qual suposaria una certa continuïtat de les relacions”. Així ho ha resolt el Tribunal Superior que, afegeix, no pot tenir informació concreta sobre si a Espanya, on resideixen els dos, havien estat parella.
La dona va ser condemnada com autora penalment responsable del delicte major de lesions doloses emprant un mitjà amb perill de causar lesions més greus a la víctima a un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys. L’home va ser condemnat com a autor penalment responsable de la contravenció penal de lesions doloses a quinze dies d’arrest domiciliari.
Fins a “comprar un mòbil a Andorra he llegit”…