L’expresident del Barça, Sandro Rosell, ha interposat una demanda de responsabilitat patrimonial en la qual reclama 29.754.465,02 euros per haver estat dos anys a la presó preventiva sota acusacions de les quals va ser absolt. La seva reclamació serà reclamada —demana el exdirigent blaugrana— directament als funcionaris públics —jutge, policies i fiscals— que van procedir al seu arrest.
A Rosell se li va atribuir el cobrament i blanqueig de comissions il·legals per la gestió dels drets audiovisuals de la Confederació Brasilera de Futbol. De tenir èxit en la seva demanda, la intenció de Rosell és descomptar les despeses jurídiques i logístiques generats i donar la resta a causes benèfiques, com ha fet amb els drets d’autor del llibre sobre el seu pas per la presó, Una forta abraçada.
Rosell desglossa la xifra que reclama com a indemnització subratllant, en primer lloc, el mal reputacional que ha sofert, pel qual exigeix 405.000 euros. Per part seva, el mal psicològic el quantifica en 200.000 euros, i demana per l’afectiu 320.000 euros. Així mateix, reclama la quantitat de 28.062.950 euros en concepte de lucre cessant derivat de la pèrdua de negocis que va sofrir pel seu ingrés a la presó de Soto del Real acusat de rentar 20 milions d’euros en comissions il·lícites vinculades amb els drets audiovisuals de 24 partits del Brasil. Finalment, exigeix que se li compensi per un mal emergent, és a dir, vinculat a les despeses derivades de la seva permanència a la presó. En aquest apartat demanda la suma de 766.465,02 euros.
La reclamació judicial, a la qual ha tingut accés El Mundo, ha estat elaborada pel departament de dret administratiu del bufet barceloní CMS Albiñana & Suárez de Lezo.
Per a dur a terme el càlcul de la reclamació, Rosell ha recorregut a més a un informe pericial confeccionat per un catedràtic d’economia de l’empresa així com a un informe de perjudici patrimonial d’una consultora especialitzada en comunicació. En la reclamació judicial sosté que les xifres “responen a paràmetres de justícia i s’han determinat amb rigor, assumint criteris jurisprudencials actuals i de prudència”.
Destaca que renúncia a reclamar “per aquells conceptes indemnitzatoris que no reuneixen tots els requisits formals per a poder ser rescabalats”. És el cas, per exemple, de “la pèrdua d’un quantiós contracte que es trobava arracada de signar en el moment de la detenció”.
Tan de bó guanyi la demanda. Així l’opinió publica d’Espanya veurà que la feina mal feta per la justicia ha suposat un cost de 30M per les arques publiques.