Expulsat cinc anys del país encara que vivia des que era un nen pel seu historial criminal (lesions, amenaces, discriminació, injúries a l’autoritat, drogues…)

El ministeri d’Interior va establir l’expulsió d’un resident durant cinc anys perquè la  permanència de l’interessat a Andorra representa un risc real i  molt greu per a la seguretat de les persones i l’ordre públic, com es desprèn de la seva conducta antisocial i l’existència de nombrosos antecedents penals.

L’interessat va recórrer i la Batllia va reduir l’expulsió a dos anys. Els motius van ser que resideix a Andorra des de fa setze anys, on ha cursat tots els seus estudis; que ha trencat els vincles que el podien unir amb altres països; i que els dos anys d’expulsió són suficients per protegir la seguretat de l’Estat, de les persones o béns i de l’ordre públic.

El Tribunal Superior però ha considerat que l’home acumula un nombre tan gran de delictes i de conductes de risc per a la societat que ha de poder ser expulsat cinc anys. La sentència indica que “l’interessat ha mantingut des de la seva majoria d’edat una conducta antisocial de forma reiterada, amb nombroses detencions, bona part de les quals estan relacionades amb la tinença i el consum de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a lesions, amenaces, discriminació, injúries a l’autoritat, cessió de droga tòxica i d’altres”.

Per donar suport a la decisió, el Superior recorda que amb “anterioritat a l’adopció de la mesura que ara s’examina, ja va ser objecte de dos advertiments d’expulsió els anys 2011 i 2014, no obstant els quals ha continuat en la mateixa línia de conducta. Aquesta actitud contumaç es posa també de relleu pel fet que l’interessat, després d’acordar-se la seva expulsió, ha estat novament detingut i ingressat en el Centre penitenciari”.

I es decideix que encara que visqui a Andorra des del 12 anys, “en l’actualitat es tracta d’una persona major d’edat, que disposa de total autonomia, no està casat ni acredita convivència marital, no té fills, i tampoc justifica que la seva mare depengui d’ell, cosa que resulta en realitat incompatible amb la seva permanència al Centre penitenciari, al temps que aquest familiar pot ser atès per una germana”.