Les recerques sobre la xarxa Charisma de blanqueig i evasió de capitals esquitxen a Eduardo Zaplana i BPA. El seu presumpte testaferro de capçalera, Joaquín Barceló Llorens, va utilitzar els serveis del grup del financer d’Alejandro Pérez Calzada —marit de la directora de l’Oficina Nacional de Investigación del Fraude (ONIF) durant el Govern de Mariano Rajoy, Margarita García-Valdecasas— per a dipositar fons d’origen desconegut en el banc UBS de Ginebra. Se sospita que Zaplana utilitzava BPA perquè el seu testaferro cobrés les comissions il·legals per corrupció política, com quan era president de la Comunitat Valenciana en el cas del parc Terra Mítica.
El nom del supòsit col·laborador de Zaplana estava ocult darrere d’una societat instrumental, segons recullen els documents del cas als quals ha tingut accés El Confidencial. Els inspectors de l’Agència Tributària han aconseguit reconstruir els moviments de fons de Barceló, que va ser detingut per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil el maig de 2018 juntament amb Zaplana, exministre de Treball (2002-2004) i expresident de la Comunitat Valenciana (1995-2002) en el marc de l’anomenada operació Erial, en la qual s’investiga al polític del PP pel presumpte cobrament de comissions per concursos de parcs eòlics i centres d’inspecció de vehicles.
Aquestes perquisicions del cas Erial, que s’instrueixen en un jutjat de València, han acreditat que Barceló va tenir un paper decisiu en les maniobres per a ocultar els suposats suborns de Zaplana. Les diligències de la xarxa Charisma, en mans del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, apuntalen ara els indicis contra l’antic dirigent popular i el seu home de palla. D’una banda, el nom de Barceló va ser localitzat pels especialistes d’Hisenda en l’agenda de Lluís Majó, un dels comercials que tenia en nòmina Pérez Calzada per a captar clients a Espanya.
Investigacions addicionals han confirmat que Barceló va formar part de la cartera d’inversors de la companyia del presumpte cervell de Charisma, Venture Finances, i que també va ser accionista d’un ‘hòlding’ a Luxemburg, Lysandre SA, dissenyat per la mateixa trama per a canalitzar els diners evadits cap a operacions immobiliàries o altres projectes. La principal prova contra el col·laborador de Zaplana són dues repatriacions de fons que es van produir en 2006, quan el polític era portaveu del PP en el Congrés dels Diputats.
El 12 de juny d’aquest any, la filial de Venture Finances a Suïssa va sol·licitar a l’UBS de Ginebra que transferís 87.000 euros allotjats en un dipòsit de la societat pantalla Firewatch Assets Limited a un compte de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En l’ordre de transferència sol s’identifica al presumpte titular dels diners amb un nom de pila, “Joaquin”. Indagacions posteriors han demostrat que el dipòsit estava controlat per Joaquín Barceló.
L’operativa es va repetir l’1 de desembre de 2016. Venture Finances va tramitar amb UBS Ginebra una nova repatriació de fons del compte de Firewatch Assets Limited cap a BPA. La transferència havia estat sol·licitada una altra vegada pel client “Joaquin”. El sumari apunta al fet que, una vegada a Andorra, els diners eren retirats en efectiu per la xarxa Charisma i es transportava per carretera per a lliurar-li-ho en mà al seu veritable beneficiari.
Els inspectors han trobat els comprovants d’aquestes dues transferències des d’UBS a Andorra i correus interns de Venture Finances sobre aquests moviments. En l’estiu de 2019, el Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional va cursar una comissió rogatòria a Andorra per a tractar d’ampliar la informació sobre el dipòsit de Barceló en BPA. En els informes pericials, es deixa constància de la detenció del supòsit testaferro en el cas Erial i de la possible relació dels diners suïssos amb els més de sis milions d’euros en comissions il·legals que s’atribueixen a Zaplana.
Barceló va ser la mà dreta de l’exportaveu del PP en la Cambra Baixa des que aquest va iniciar la seva carrera política a Benidorm. Primer el va col·locar al capdavant del Centre de Desenvolupament Turístic (CDT) del municipi alacantí (1991-1994). Després, en arribar a la presidència de la Generalitat en 1995, va confiar de nou en Barceló per a fer-se càrrec de la direcció general de la Conselleria de Turisme, un lloc que li va permetre controlar tots els centres turístics de la comunitat. I finalment, en 2003, el llavors titular de la cartera de Treball va tornar a intervenir perquè el seu estret col·laborador entrés en el consell d’administració del parc temàtic Terra Mítica com a responsable de Relacions Institucionals, on es va mantenir fins a 2016.
