“Els metges de l’hospital d’Andorra ens van dir que si arriba deu minuts més tard estaria morta perquè ja no resistia més sense intubació, s’hauria ofegat. Va ser un miracle i tant l’Emma com els seus fills com jo i tota la família li estarem agraïts per sempre a Andorra per haver-li salvat la vida”. Així explica Ana Torres, la nora d’Emma Jiménez, la dona de la Seu de 78 anys que va haver de ser ingressada a Andorra per ser intubada. Així va poder salvar la vida després que els hospitals catalans rebutgessin posar-la en ventilació mecànica perquè era massa gran i els pocs llits que quedaven per a ventilar mecànicament s’havien de reservar per la gent més jove. Els fets els relata l’Ana perquè l’Emma pateix una sordera que li complica atendre el telefon.
La història per aquesta família d’origen que viu i treballa a la Seu d’Urgell comença a finals de març. L’Ana Torres és la dona d’en Jairo, el fill de l’Emma Jiménez, i es va trobar malament el 30 de març. Va anar al metge. Li diagnostiquen una grip i l’envien cap a casa. “El dos d’abril m’aixeco fatal, em fan la prova del coronavirus i dono positiu. Em van ingressar a l’hospital i vaig estar greu. Em vaig recuperar però vaig estar disset dies ingressada” al Sant Hospital alturgellenc.

Mentre l’Ana, que treballa cuidant una senyora però que a Colòmbia era auxiliar d’infermeria, és a l’hospital, el seu marit li comunica el 7 d’abril que l’Emma ha tingut febre. En concret, 38,3. Li dona medicació i no té cap símptoma massa clar de coronavirus. El dia 10 però tot canvia. S’aixeca pàl·lida, no vol menjar i li costa molt respirar. Truquen a Urgències i venen a buscar-la. Són les onze del matí. “Tot va passar molt de presa, perquè havia tingut una mica de febre, però ella estava bé”, explica la nora.
Quan arriba a l’hospital li diagnostiquen el coronavirus. Té els pulmons molt “congestionats” i comença a evolucionar molt malament. Empitjora moment a moment perquè “aquesta malaltia és tan dura que en un sol dia pots passar de trobar-te bé a morir”. Els metges de la Seu li donen els tractament, però es comprova durant la nit que no reacciona i que cada cop va a pitjor. S’ha despertat el matí del divendres dia 10 amb els primers símptomes clars i el matí del dissabte dia 11 la seva vida ja corre perill i ja està clar que a la Seu no li poden salvar la vida. S’entra en una cursa per aconseguir que la intubin. Ja tenen clar que sense ventilació mecànica és morirà en unes hores com a molt. Literalment s’està ofegant.
L’hospital de la Seu no té capacitat de ventilació mecànica constant i quan ha tingut algun cas abans envia els pacients a l’Arnau de Vilanova. “Els metges d ela Seu ens expliquen que han trucat a l’hospital de Lleida i als de Barcelona i els hi han dit que no hi ha llits i la situació sembla que no se solucionarà, ens estem preparant per al pitjor”. En realitat sí que hi ha llits amb intubació a l’Arnau de Vilanova, però només uns quants perquè el centre està col·lapsat (i Barcelona encara pitjor) pels casos greus de coronavirus. S’ha pres la (dura) decisió de reservar-los per a la gent jove. Com l’Emma té 78 anys des de Lleida contesten que li vagin donant oxigen i que ‘sigui el que Déu vulgui’. Fins i tot ja es truca als familiars a Colòmbia per informar que el desenllaç “serà molt dur i tots estan allà plorant”.
Està clar que l’Emma no sobreviu al dissabte i l’hospital contacta amb l’alcalde Jordi Fàbrega, exdirector assistencial del Sant Hospital. Li demanen que hauria d’activar la via d’Andorra. Com ja va explicar Poble Andorrà, Fàbrega truca al ministre Joan Martínez Benazet el dissabte a les 12:55, cinc minuts abans que el titular de sanitat començi la roda de premsa. A les 12.58 Fàbrega rep l’OK. Ho preparen tot i la pugen. El viatge és dramàtic “perquè ja estava agonitzant fins el punt que si l’haguessin portat a Lleida no arriba viva. La pugen en ambulància a Andorra i els metges quan arriba creuen que no se’n surt. Diuen que si arriba deu minuts més tard ja ho hagués fet morta, ofegada. Gairebé no arriba ni a que la intubin. I es increïble i un miracle, perquè només posar-la els tubs va començar a millorar immediatament. Estava salvada”.
Igual que va passar d’estar bé a agonitzant en 24 hores, l’Emma en hores passar d’estar pràcticament a anar-se recuperant de forma espectacular. Fins el punt que va estar pocs dies en intubació en comparació amb la mitjana. Va passar a planta i poc després ja va ser portada a la Seu on va entrar a l’hospital com si fos una heroïna. “Mai podrem oblidar el que ha fet Andorra per nosaltres. Gràcies”.
Bravo Andorra …. un pais estupendo.
El millor país del món sense dubte.
Orgullós de ser Andorrà.