Una empresa contracta un detectiu per enxampar un treballador que conduïa begut el vehicle de l’empresa i amb les proves l’acaben acomiadant

(…) L’empresa ha pogut constatar com no ha complert amb els seus horaris laborals els dies 1, 5 i 6 de març.
L’empresa ha pogut constatar el consum d’alcohol instants previs de la seva jornada laboral i també conduir el vehicle de l’empresa sota els efectes de l’alcohol els dies 1, 5, 6 i 7 de març. Aquests fets es troben tipificats com a greus i molt greus, i l’empresa el sanciona, per la gravetat d’aquests, i d’acord amb l’article 100.3 amb un acomiadament disciplinari.(…)

Aquest és el contingut fonamental d’una carta que va enviar una empresa a un treballador. L’empleat, en considerar  indegut de l’acomiadament, va proposar a l’empresa una solució amistosa, que no va ser acceptada. Per tant, va presentar una demanda laboral. Considerava que la carta d’acomiadament no respectava les condicions legals de forma pel fet que la mateixa no era prou precisa i que en particular no es precisava en quina franja horària havia consumit alcohol ni el mode de consumició de l’alcohol. Hi havia un informe d’un detectiu privat, però, com no va ser presentat fins el període de proves, el treballador no va poder contrastar-lo o combatre’l perquè desconeixia la seva existència.

La Batllia va donar la raó a l’empleat i va obligar que fos indemnitzat amb 13.112 euros.

L’empresa va recórrer dient que l’empleat sempre ha conegut els motius del seu acomiadament i que mai ha negat el consum d’alcohol durant la jornada laboral. Respecte a l’informe del detectiu, van indicar que només tenien un resum previ i que el van aportar quan van disposar d’un format acabat. La Sala Civil del Tribunal Superior ha considerat que els fets de l’acomiadament són correctes i que no tenien perquè donar l’informe del detectiu quan van entregar la carta de l’acomiadament.