Una va sortir del seu domicili a Escaldes amb el seu fill que jugava amb un patinet. Va perdre de vista al noi, de 15 anys d’edat però que pateix trastorns per la Síndrome de Giorgi, i no el va trobar. Va trucar tant al pare, del qual està separada, com a la policia. Finalment, cap a les vuit de la tarda, una patrulla va ser avisada perquè anés a un bar de Sant Julià perquè havien trobat el menor que estava desorientat. I se’ls va comunicar que la mare estava en l’estació de servei de Prat de la Creu a Andorra la Vella.
La policia va indicar en l’informe que quan van troba a la mare “va mostrar una actitud hostil i xulesca envers els agents” pel fet que, en comptes d’entregar-li el fill immediatament, “volien esperar instruccions dels superiors sobre a qui s’havia d’entregar el menor”. Durant l’espera, segons els agents, “es va enfadar i va llençar, de manera voluntària i amb força, el patinet del menor que tenia a les mans, contra un agent, impactant el patinet a les cames sense causar–li cap ferida”.
Quan la van anar a detenir pel llançament del patinet, “la processada es va enervar encara més, fent cas omís de les indicacions donades pels agents intervinents, i va iniciar un forceig amb ells, utilitzant braços i cames a fi d’evitar ser emmanillada finalment va haver de ser reduïda”.
El Tribunal de Corts va considerar provat que la dona va llançar de forma voluntària el patinet a un policia després que “es va començar a enfadar perquè tenia altres problemes amb la justícia i en enfadar–se va llençar el patinet que tenia a les mans”. Les declaracions en contra de la processada, el seu exmarit i un tercer no van ser considerades com a certes. Va ser condemnada “com autora d’un delicte menor de maltractament corporal greu, amb la concurrència de la circumstància agreujant de ser el subjecte passiu un funcionari en l’exercici del seu càrrec, a la pena de TRES MESOS D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i MULTA de CINC–CENTS EUROS (500 €), així com al
pagament de les despeses processals causades”,
La dona va recórrer i el Tribunal Superior ha tingut en compte altres punts per modificar la pena,. En primer lloc, no figura en el sumari una descripció del patinet, especialment de la seva talla i del seu pes, essent observat que un patinet no és un objecte de talla única. A més, “en el decurs de la seva declaració davant el Batlle Instructor els dos agents de policia no van donar una descripció precisa sobre la manera de llençar el patinet o la distància a la qual es trobava la processada”.
La declaració del policia que acompanyava al que li van llençar el patinet ha estat la clau per canviar el cas totalment. L’agent va indicar que “no sabia exactament a quina alçada va llençar el patinat que tenia a les mans” afirmant que “no li hagués llençat així si li volgués fer mal, simplement el va llençar endavant, molt probablement no era la seva intenció anar a fer mal...”.
Amb aquesta declaració no es pot considerar el llançament del patinet com una actuació de maltractament corporal greu i que, en aplicació del principi “in dubio pro reo” ha de ser qualificada com a contravenció penal de maltractament corporal lleu. I això ho canvia tot. Perquè aquesta contravenció està prescrita perquè els fets són del 2017 i per tant la dona queda absolta.
Si fos un home encara estaria a la Comella