Una dona va arrendar un aparcament a una particular l’1 d’agost del 2012 i el 5 de desembre del 2019 el propietari li va comunicar la intenció de resoldre el referit contracte perquè tenia la intenció de vendre la referida plaça. Quinze dies després va ser venuda a una societat. La dona però no va deixar la plaça, ni pagava el lloguer i la societat va portar l’afer a Justícia el maig del 2020. La dona va deixar la plaça plena de caixes, rodes i estris antics. Ni tan sols tenia un cotxe aparcat, però no va retirar el que hi havia.
La Batllia va condemnar la dona a deixar lliure la plaça i a satisfer en concepte de rendes impagades 150€ mensuals a comptar del mes de desembre del 2019 i fins el 2021, quan va sortir la sentència, en concepte d’ocupació indeguda.
La dona volia recórrer però no se li va permetre perquè per fer-ho havia de pagar la quantitat deguda. La dona va apel·lar dient que no podia pagar perquè era insolvent. El Tribunal Superior considera que sense abonar o dipositar la quantitat deguda no pot recórrer.
I buidar el parking y no tenirlo ple dos anys no se Li va ocorre no?