Una dona va comprar un cotxe per 44.955 euros i va abonar 16.500 a compte del preu, “havent-se compromès a pagar la part restant a través de 60 lletres de canvi mensuals, per un import de 487,67 euros cadascuna”. Va pagar només sis i va deixar de complir quan encara li restaven 26.335.
Com l’operació es va fer sense reserva de domini, la dona va matricular-lo a Espanya després d’haver fet una exportació. Es va poder realitzar perquè en la carta groga no constava la reserva de domini que s’estableix en els vehicles que encara s’estan pagant.
La dona no es va presentar al judici i va ser condemnada en rebel·lia a tornar els 26.335 euros. Es va cursar una ordre per a l’embargament del vehicle que està localitzat. I va optar per recórrer contra la sentència perquè considera que se li pot reclamar és “el retorn del vehicle” perquè és l’únic “al que tindria dret segons el contracte atorgat entre les parts”.
El Tribunal Superior estableix de la part recurrent mostra una evident mala fe, en el sentit de què com no ha impedit amb el canvi de matrícula que el venedor “pogués localitzar el vehicle” i tingui un embargament per al cobrament, ara pretén que es quedin el cotxe i cancel·lin el deute. El venedor però té dret a elegir si vol el retorn del cotxe (en l’estat que sigui) o cobrar la quantitat endeutada. I ha elegit la segona opció i per tant la sentència li dona dret a fer-ho.
