Una carta enviada a diferents càrrecs polítics i judicials explica que els Cierco suposadament van oferir a Govern una ‘llei de punt final’ sobre els afers BPA que no ha estat acceptada

Informe sobre la situació de la justícia

ANDORRA, 20 de març del 2022

L’objectiu d’aquest informe és cridar l’atenció del Molt Il·lustre Govern sobre la greu problemàtica de la justícia d’Andorra ja que no passa cap setmana sense assabentar-nos d’alguna greu anomalia. Malauradament i des de fa bastants anys tenim una justícia de la que no ens podem fiar. Són diversos els motius que ens porten a aquesta conclusió.

El primer és la falta de recursos humans. La justícia no ha disposat suficientment de personal adequat i preparat per aquesta finalitat: insuficiència de Batlles i de funcionaris. També insuficiència de pressupost que ha impedit fer front de manera eficaç a aquesta finalitat. Això ens ha portat a que una quantitat enorme de causes s’acumulin en les dependències judicials sense prendre resolucions o, el que és pitjor, que es dictin sentències de forma arbitrària i sense dedicar-hi ni el temps ni les atencions necessàries. Els batlles no donen abast i se senten desbordats i desmotivats.

El segon és la pressió psicològica exercida sobre els batlles especialment per aquells polítics o grups econòmics que tenen interessos a defensar entre les causes obertes. Aquesta pressió els porta a endarrerir les seves decisions i augmentar encara més el temps d’espera. Causes que teòricament es podrien resoldre en qüestió de mesos, tarden anys, inclús dècades, abans d’arribar a alguna decisió final.

El tercer és el tipus de pressió que reben els batlles quan és de classe social. Generalment són els poderosos qui exerceixen pressió, no els més vulnerables. De tal manera que quan aquesta pressió es manifesta sempre és en detriment del més feble i això porta a la societat andorrana a una sensació d’inseguretat, dit d’una altra manera, a una manca de justícia. La justícia acaba gairebé sempre donant la raó als mateixos, és a dir als poderosos: als grans propietaris, en detriment dels llogaters o inquilins; als banquers, en detriment dels seus clients que passen dificultats econòmiques i especialment en temps de crisi o provocada per la pandèmia de la CÒVID 19; a les grans empreses, en detriment de les petites, als comerciants, als autònoms i particulars.

Aquesta és la situació actual de la justícia: la mateixa que ja hi havia anys enrere quan es va produir la greu crisi econòmica mundial de l’any 2008 i després considerablement agreujada a Andorra pel cas BPA (2014). No podem culpabilitzar ningú a Andorra per la crisi econòmica del 2008 però sí que podem afirmar i sense por a equivocar-nos, que la crisi de la BPA fou produïda per les males pràctiques bancàries en general i en particular de la BPA que, sistemàticament i sense escrúpols de cap classe es dedicava a blanquejar diner negre, a traficar amb capitals d’origen obscur i a col·laborar amb organitzacions criminals internacionals.

El dany causat a Andorra ha estat d’unes dimensions mai vistes amb anterioritat repercutint molt negativament tant a les arques públiques andorranes com també a la vida de tots i cadascun dels ciutadans els quals han experimentat una disminució considerable del seu nivell de vida. Es parla d’uns perjudicis generals xifrats en centenars de milions d’euros equivalents a gairebé el 100% d’una anyada del pressupost general de l’estat andorrà.

I és en aquestes circumstàncies que els germans Cierco, principals accionistes i responsables de la BPA, ofereixen al Govern d’Andorra la possibilitat d’un pacte de ‘punt final’, renunciant ambdues parts a continuar amb els judicis pendents.

Cal precisar que són molts els judicis pendents ocasionats pel cas BPA. Per una banda és el govern d’Andorra que reclama a la família Cierco una indemnització multimilionària pels perjudicis assolits. I per altra banda, la família Cierco reclama al Govern d’Andorra unes indemnitzacions de similar quantia en concepte de perjudicis suposadament ocasionats pel Govern d’Andorra per decisions equivocades o mal assessorades.

Es tractaria doncs a ‘grosso modo’ de fer un arranjament. Jo renuncio i tu renúncies. Deixem-ho córrer i no en parlem més. És evident que aquesta proposta és inacceptable pel Govern d’Andorra i el cap de govern, Xavier Espot, així ho ha manifestat. També els partits polítics de la majoria governamental han respaldat aquesta decisió ja que seria per part del govern, el reconeixement d’haver gestionat de forma equivocada o incorrecta la crisi de la BPA. No obstant, cal analitzar molt fredament tota la problemàtica generada i veure quines han estat i seran les conseqüències pel futur d’Andorra.

Hem dit abans que han estat les males pràctiques de la BPA les que han provocat aquesta situació, però cal tenir en compte que no és el govern d’Andorra, per pròpia iniciativa, qui va intervenir la BPA per les seves activitats financeres, sinó que foren les actuacions exteriors que les provocaren: en primer lloc, el govern espanyol, amb les seves investigacions relacionades amb el cas Pujol i sobretot el Fincen, l’organisme financer nordamericà que va prohibir a tots els bancs del món d’operar amb dòlars amb

la BPA, paralitzant-la de facto. El Govern d’Andorra es va veure obligat a cessar la BPA contra la seva voluntat, ja que, altrament corria el risc de que fós tota la banca andorrana qui fós intervinguda, ja que així ho donava entendre el propi Fincen.

Això ens porta a una primera reflexió: la BPA ha estat víctima de les seves actuacions però no vol dir que no sigui la única culpable, ja que podia arrosegar amb la seva caiguda, els altres bancs, que en aquells moments es movien amb unes pràctiques, si no iguals, almenys similars.

Fins aquí, el que va succeir l’any 2014. Veiem ara, l’actualitat. La família Cierco fa la proposició de ‘punt final’ abans esmentada, la qual és refusada pel govern. Dita proposició fou presentada pel principal advocat de la família Cierco, el senyor Josep Casadevall Medrano, una persona de reconegut prestigi en el món judicial per l’important càrrec que va desenvolupar a Estrasbourg representant l’estat andorrà al Tribunal Europeu dels Drets Humans, i que a més és germà del senyor Enric Casadevall Medrano, president del Consell Superior de la Justícia amb tot el poder que això implica. Difícilment, podria la família Cierco trobar a Andorra uns millors interlocutors per representar-la i defensar-la davant del govern.

Ara bé, com que el govern andorrà no ha acceptat la seva mediació ni proposta, haurem de veure què passarà en el futur. I com que ningú no coneix el futur, farem una mica de política ficció amb diferents hipòtesis o possibilitats:

La primera contempla que després d’uns quants anys més, el Govern d’Andorra guanya la majoria de plets oberts i que la família Cierco es vegi obligada a pagar unes indemnitzacions faraòniques a l’estat andorrà. La segona és que sigui la família Cierco qui guanyi els plets i sigui el govern d’Andorra qui hagi d’indemnitzar a la família Cierco pels perjudicis soferts. Finalment, la tercera és que la família Cierco guanyi solament alguns plets i el govern d’Andorra la resta produint-se el que podríem anomenar un empat tècnic, que a la pràctica faria que ni uns ni altres haguessin de pagar cap indemnització i que tot quedés igual. Aquesta tercera possibilitat és la que l’advocat Casadevall ha plantejat el cap de govern, senyor Espot.

Analitzant fredament aquestes hipòtesis, veurem que la primera és totalment inviable. Coneixent com coneixem la justícia d’Andorra, és impossible que el Govern d’Andorra guanyi totes les causes. Hem dit abans que la justícia acostuma a donar la raó als més poderosos i en aquest cas el poderós és la família Cierco. També hem parlat de la pressió psicològica exercida sobre els batlles. És evident que la família Cierco, davant de l’envergadura de les causes pendents, mourà totes les fitxes o influències que tingui al

seu abast, i no escatimarà cap esforç econòmic per defensar la seva posició. I aquesta és una arma que el govern d’Andorra de cap manera no podrà utilitzar ni exercir.

La segona hipòtesi contempla la victòria de la família Cierco, cosa que al nostre entendre és impossible. La justícia andorrana tot i ser vulnerable i influenciable de cap manera es podria permetre de caure tan avall, convertint-se en la riota pública de la ciutadania andorrana i de la premsa internacional, i fer-se mereixedora de les crítiques, burles i sancions de les instàncies europees governamentals, especialment del Consell d’Europa del que formem part i de la Unió Europea a la que ens volem associar i deixant de banda les possibles represàlies del FINCEN nordamericà. Es doncs raonable pensar que aquesta segona possibilitat també s’hauria de descartar.

Queda doncs la tercera i última hipòtesi: la de l’empat tècnic i que és la única que pot prosperar per acabar definitivament amb el cas BPA. I això es farà seguint les regles anteriorment mencionades, les de la pressió psicològica exercida pels poderosos envers els vulnerables, i combinada amb decisions favorables al govern que equilibrin la balança.

Tornant a la pressió psicològica exercida sobre els batlles, és difícil resistir-se a la mateixa sobretot si és estimulada per comprensions econòmiques interessants que solament els rics poden exercir, i que de cap manera no està a l’alcanç del govern andorrà.

Haurem doncs de concloure que la tercera hipòtesis és la més versemblant i la que té més possibilitats de succeir tot i que haurem d’esperar molt temps per assolir-la.

Dèiem al principi del nostre escrit que de la justícia andorrana no ens podem fiar i anomenàvem els motius que justifiquen aquesta opinió, que són sobretot la pressió que els poderosos exerceixen sobre els més vulnerables i amb més motiu quan es tracta de bancs com és el cas de la BPA.

Ja fa anys que els bancs dominen aquest país d’una forma descarada i obscena fent signar els seus clients clàusules totalment abusives i il·legals, clàusules que en molts casos han arribat els tribunals però que mai no s’han resolt a favor dels perjudicats. Tant a França com a Espanya i a altres països més llunyans, també s’han produït fets similars però allí, en molts casos, la justícia ha actuat de manera exemplar i molts banquers han estat condemnats, inclús enpresonats. Però Andorra és diferent. Aquí actuen amb tota llibertat i total immunitat i es passegen pels carrers com si res hagués passat. Ens agradaria pensar que el nostre govern posés fi a aquestes maneres de procedir i que aprofités les experiències viscudes per:

1r. Endurir les lleis de la banca per evitar-ne els exessos especialment en els moments actuals en que són solament tres els que queden en peu i procurar que no s’incrementin les fusions, que ens portarien a un monopoli altament perjudicial per a la ciutadania en general. Caldria facilitar l’arribada de bancs estrangers que augmentéssin la competència.

2n. Modificar la llei de la justícia per fer-la menys depenent dels interessos capitalistes i apropar-la al ciutadà. Cal erradicar el tràfec d’influències i els nous abusos que irremediablement sorgiran com a conseqüència de la nova guerra russo-ucraïniana.
Un estat de dret democràtic implica necessàriament seguretat jurídica i una justícia irreprotxable en el seu comportament apartada del favoritisme, de la corrupció i de la prevaricació.