Govern va decidir l’expulsió d’Andorra durant cinc anys d’un resident que havia estat condemnat diverses vegades, l’última d’elles per maltractaments en l’àmbit domèstic. L’home va recórrer contra la decisió i un dels arguments principals de la seva al·legació es basa en el fet que “la mesura d’expulsió comporta una ingerència arbitrària en la vida familiar de l’interessat i viola els drets de l’infant, que garanteix el Pacte de drets civils i polítics de l’ONU”. Respecte a aquest punt el Tribunal Superior ha rebutjat el recurs perquè “s’ha de considerar que la invocació dels drets dels infants resulta improcedent en aquest cas, en què l’agent té 26 anys i és, per tant, major d’edat”.
L’home amb l’ordre d’expulsió resideix a Andorra des de 2005. La sentència recull que “en l’actualitat es tracta d’una persona major d’edat, que disposa de total autonomia, no està casat ni acredita convivència marital, no té fills, i tampoc justifica cap tipus d’activitat laboral. De la mateixa manera, no consta que la seva mare depengui d’ell. A més, segons al·lega l’Administració i no desvirtua la part agent, l’única circumstància que podria comportar un arrelament de l’interessat a Andorra és la presència de la seva mare, però aquesta també ha estat objecte d’una mesura d’expulsió pels mateixos fets, de manera que aquesta relació familiar tampoc és indicativa d’una manca de proporcionalitat de les resolucions impugnades”.
L’home ha estat condemnat per maltractaments en l’àmbit domèstic. La darrera d’aquestes detencions ha donat lloc al processament i a l’ingrés en el Centre penitenciari. Segons la sentència “com a resultat d’aquests fets, l’agent ha estat condemnat almenys en tres ocasions, mitjançant ordenances penals de 30 d’abril de 2015, 21 de juny de 2017 i 6 de novembre de 2018. D’altra banda, l’interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l’adopció de la mesura que ara s’examina, ja va ser objecte d’un advertiment d’expulsió el 24 de juliol de 2015, no obstant el qual ha continuat en la mateixa línia de conducta”.
El Tribunal Superior ratifica l’expulsió durant cinc anys perquè “considera que o ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l’ordre públic, derivat de la permanència de l’interessat en el territori andorrà”.
