Un jove va presentar un recurs contra el conveni de separació dels seus pares “donat que ha arribat a la seva majoria d’edat i estimant que li convé defensar els seus interessos personalment”. En aquest cas, la separació era del matrimoni entre la seva mare i el seu marit que era el tutor legal del noi. I el punt que el jove considerava que l’afectava era la pensió alimentària que es va fixar que havia de fer la mare. El recurs buscava que la pensió que ha de passar la mare fos més alta.
I la mare era precisament qui s’oposava al recurs entenent que el fill no és part en un conveni de divorci. El Tribunal ha considerat que el jove “no està legitimat per recórrer una sentència de separació de la seva mare i el seu tutor, encara que en ella s’hi fixés una pensió d’aliments a càrrec de la primera”. S’ha establert que “els únics legitimats per recórrer la sentència són les parts legitimades i aquestes únicament són els cònjuges”.
El jove ja no està sota la tutela de l’exmarit de la seva mare perquè en haver arribat a la majoria d’edat, “a partir d’aquest moment és ell qui ha de defensar els seus interessos”. Per tant, haurà de reclamar una pensió més alta per altres vies legals, però no en el marc del conveni de separació de la seva mare i el seu marit.
Ahí, ahí, cria buitres y…
Menuda joventut està sortint.
Vol xuclar la sang a la mare fins poder viure de l’estat o els fills, tot jugant a la play.
Que es posi a treballar, que ja fa dies que els té negres. Jajaja