El que fora diputat del Partit Revolucionari Institucional (PRI) per Sinaloa entre 2009 i 2012, Óscar Javier Lara Aréchiga, va controlar un entramat financer a BPA que va registrar transaccions per valor de 51 milions de dòlars. L’expolític va figurar des de 2007 en aquesta teranyina bancària amb la seva esposa, Beatriz del Carmen Teresita Esquer de Lara, i el seu germà José Luis Lara Aréchiga. Els diners van circular per un opac embull de societats fictícies, cases de canvi i laberíntiques estructures en paradisos fiscals, segons els moviments de nou comptes bancaris a Andorra als quals ha tingut accés EL PAÍS.
Lara Aréchiga, que va morir d’un càncer en 2017 als 66 anys, va gestionar directament set comptes en la Banca Privada d’Andorra (BPA) des de 2007. Quatre van ser numerades -un sistema que blinda la identitat- i en dues va figurar com a cotitular amb la seva esposa, de 71 anys. Aquesta, al seu torn, va tenir un compte xifrat fins a 2014 en la mateixa institució financera, segons ha acreditat El País.
Al costat de la vídua, José Luis Lara Aréchiga, germà de l’exdiputat, de 69 anys, va tenir dos comptes en la BPA que van canalitzar 17,8 milions de dòlars des de 2007, segons els documents. José Luis Lara Aréchiga també va figurar en un dipòsit amb el expolítico i l’esposa d’aquest que va moure 15,6 milions.
Per a protegir la seva identitat, l’exdiputat del PRI va col·locar com a parapet en la seva teranyina andorrana dues societats panamenyes fictícies i una companyia holandesa controlada per ell des de 2006, quan era secretari de Finances de Sinaloa.
Lara Aréchiga també va aportar al banc andorrà un document que acreditava que disposava de 3,8 milions de dòlars en accions de la signatura càrnia mexicana Grup Viz. La policia d’Andorra, amb informació de la DEA, l’agència antidroga dels EUA, vincula en un informe confidencial al qual ha tingut accés El País a aquesta companyia amb el cartell de Sinaloa: “El Grup Viz era una empresa de Jesús Vizcarra Calderón [priista que va ser secretari de Desenvolupament Econòmic del govern de Sinaloa entre 2005 i 2010], que va ser utilitzada per a blanquejar diners procedents de la cocaïna de l’organització liderada per Ismael Zambada García”.
Sobrenomenat El Mayo, Zambada García és un rellevant narco amb mig segle de trajectòria que va fundar, al costat de Joaquín El Xapo Guzmán, el Cartell de Sinaloa.
El mateix informe policial sosté amb informació de la DEA que Lara Aréchiga, que era llicenciat en Economia i tenia en postgrau d’Harvard, va treballar abans d’aterrar en el PRI en el Banc del Nord-oest de Mèxic (Banoro) en Sinaloa. I que en aquesta entitat va supervisar a un client vinculat a Rigoberto Gaxiola Medina, un empresari assenyalat per la seva relació amb Amado Carrillo Fuentes (Cartell de Juárez) i que va ser inclòs pel Departament del Tresor en la seva llista negra de blanquejadors del Cartell de Sinaloa.
Lara Aréchiga va indicar al banc tenir relació amb altres dos clients de la BPA lligats a un misteriós compte denominat Dorado. El nom d’un d’ells, Juan Antonio García Ramírez, coincideix amb l’empresari que va presidir el club de futbol Dorados de Sinaloa.
L’anàlisi de l’entramat revela que l’exdiputat del PRI va cobrar al país europeu 8,6 milions mitjançant transferències ordenades des de les cases de canvi mexicanes ByB i Eurofimex. Segons la policia d’Andorra, aquest mecanisme d’enviament impedeix rastrejar els moviments en no poder acreditar qui ingressa els diners.
Les transaccions es van canalitzar a través de traspassos interns, un sistema que no deixa rastre.
Un informe de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAND), l’organisme del petit país pirinenc dedicat a combatre el blanqueig, sosté que l’exmandatari, la seva esposa i el seu germà José Luis no poden justificar l’origen dels fons que van col·locar en la BPA.
