Un conductor d’autobusos i l’empresa que el tenia contractat van arribar a la Justícia perquè la companyia defensava que l’home havia estat acomiadat i el treballador assegurava que era ell qui havia plegat per les condicions en què li feien treballar. La Batllia va considerar que “tota vegada que quedava demostrat que l’empresari havia incomplert de forma reiterada el descans mínim de 12 hores entre dues jornades de treball consecutives i que no havia pogut gaudir de forma reiterada del seu preceptiu dia de descans setmanal”.
Aquest punt no estava en discussió, sinó que es tractava de dirimir si havia estat acomiadat abans o després que ell enviés la carta de renúncia. L’home deia que ell no havia rebut cap carta de comiat abans de fer ell efectiva la dimissió i l’empresa assegurava que ja se l’havia acomiadat abans que els hi arribés la renúncia.
La Justícia, en les dues instàncies, li ha donat la raó a l’empleat perquè l’empresa li va enviar un burofax quan era de vacances i com justificava l’acomiadament per una reestructuració, i per tant no era urgent, ho podia haver fet abans o després de les vacances. L’empleat també va enviar un burofax i ningú de l’empresa va voler recepcionar la comunicació. S’ha considerat que no hi ha prova que l’empleat rebés primer la comunicació així que es va condemnar l’empresa a pagar-li uns 12.000 euros.
A pagar, a pagar!!!
Molt bé!!