Un home va ser condemnat per delicte major de lesions doloses emprant mitjans amb perill de causar la
mort a la víctima i se li va imposar una pena de tretze mesos de presó condicional. No entrava a la presó sempre i quan tingués una feina durant els propers quatre anys. Si la deixava de tenir havia d’entrar al centre penitenciari a complir la condemna.
En no comparèixer per justificar que continuava treballant (havia de ratificar-ho cada tres mesos) el Tribunal va decidir que entrés a la presó per complir deu mesos. L’aute recull que “es va comprometre a comparèixer trimestralment, el què només va fer en una ocasió al mes de gener. No va comparèixer al mes d’abril, tal com es va comprometre, ni en cap altra ocasió, sense justificar les incompareixences i abandonant, no només el domicili, sinó el país sense comunicar–ho a la Batllia, evidenciant així una absoluta indiferència respecte al compliment de les seves obligacions i les conseqüències de la seva conducta”. Se’l va controlar en la frontera quan pujava des de la Seu d’Urgell.
L’home assegura que no va entendre prou bé l’obligatorietat absoluta de presentar-se cada tres mesos per ratificar que tenia feina. I al·lega que “es va veure obligat a marxar a viure a La Seu d’Urgell en no poder pagar el lloguer a Andorra”. El Tribunal Superior no ha considerat aquest argument com a suficient per haver obviat les compareixences i ha ratificat la condemna de deu mesos de presó.
