El Govern ha declarat tres dies de dol nacional amb motiu de la defunció de qui fou copríncep d’Andorra, Valéry Giscard d’Estaing. El cap de Govern, Xavier Espot, trametrà una carta a la família expressant les mostres de condol i ha manifestat el seu respecte i agraïment pel servei al Principat que va fer el copríncep Giscard d’Estaing entre 1974 i 1981. Unes mostres de condol en nom també de la resta de l’executiu i de tot el poble andorrà, explica el Govern a través d’un comunicat. De la mateixa manera, el ministeri d’Afers Exteriors trametrà una nota verbal a l’ambaixada de la República Francesa.
Valéry Giscard d’Estaing ha mort aquest dimecres als 94 anys, i va ser copríncep d’Andorra i president de França durant 7 anys i, a banda, va ostentar altres càrrecs de gran responsabilitat política com el de ministre de Finances. Com a Copríncep, va visitar el Principat el 19 d’octubre de 1978, on va fer un discurs a la plaça Príncep Benlloch.
El dol nacional s’inicia aquesta mitjanit i durarà tres dies. A banda, s’ha habilitat un llibre de condolences a la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern perquè tothom qui ho vulgui pugui deixar-hi un missatge. Estarà disponible durant la jornada d’avui en horari d’atenció al públic i demà fins a les 17 hores de la tarda.
L’exCopríncep francès Valéry Giscard d’Estaing va morir dimecres als 94 anys d’edat en la seva propietat d’Authon en el Departament de Loir-et-Cher. Els seus familiars han indicat que l’exCopríncep ha mort a conseqüència de la covid-19 i que els funerals es duran a terme “en la més estricta intimitat”. Giscard d’Estaing havia estat hospitalitzat diverses vegades en els últims mesos per problemes cardíacs. D’Estaing va visitar Andorra el 18 d’octubre del 1978.
Es va convertir en el president més jove de la V República quan va ser triat amb quaranta-vuit anys en 1974. Durant el seu mandat fins a 1981, va promulgar diverses reformes socials, com l’autorització de la interrupció voluntària de l’embaràs o el dret al vot a 18 anys.
Però també va quedar marcat per diverses polèmiques, en particular presumptes casos de corrupció relacionats amb Àfrica.
Va ser el primer president no gaullista de la V República, després de l’emblemàtic general de Gaulle, i el seu hereu polític Georges Pompidou. Només va complir un mandat, derrotat pel socialista François Mitterrand en 1981.
Malgrat diversos intents de tornar a l’Elisi, no ho va aconseguir i es va dedicar a la seva regió, Alvèrnia, que va presidir durant anys, però també a Europa, on va presidir la Convenció dedicada a redactar la Constitució Europea. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser el 30 de setembre de 2019 durant els funerals de Jacques Chirac, qui va ser el seu primer ministre de 1974 a 1976.
