El certificat digital europeu covid”, nom oficial del passaport sanitari, serà reconegut en tota la UE, i és gratuït. Hi ha tres dades fonamentals: certifica que la persona està vacunada contra covid-19, que ha passat test PCR o d’antígens negatius, o que és immune després de sofrir la malaltia. El certificat digital entrarà en vigència l’1 de juliol per un lapse d’un any.
Les dates de validesa de les proves PCR o antígens no estan harmonitzades, depèn dels Estats membres, però en principi seran 72 hores per PCR i unes hores o un dia per antígens. La durada de la immunitat per haver patit la malaltia és de 180 dies màxim, però els Estats poden decidir que sigui menys. Per tant, l’única forma segura de no tenir problemes és estar vacunat amb les dues dosis.
S’acceptaran les quatre vacunes aprovades per la UE: Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca i Johnson&Johnson. No és obligatori, però poden acceptar-se persones amb vacunes utilitzades a la UE (Sputnik V a Hongria) o homologades per l’OMS (Sinopharm).
El certificat inclou un codi QR amb una signatura electrònica que revela la seva autenticitat, llegible en tots els països de la UE. Pot presentar-se a les autoritats competents en format digital en telèfon intel·ligent o imprès en paper.
El certificat contindrà solament dades personals “estrictament necessàries”, conforme a la normativa europea (RGPD). Aquestes dades no seran intercanviables entre països, excepte la clau que verifica la seva autenticitat que ha de transmetre’s. Estarà prohibida la retenció d’aquestes dades pels països de trànsit o destinació.
El certificat fa que no s’hagin de fer quarantenes, però hi haurà excepcions, si la situació en el lloc d’origen del viatger es deteriora, per aparició d’una variant, per exemple.En aquest cas, el país de destinació ha de notificar als altres Estats membres i a la CE 48 hores abans d’introduir noves restriccions i sobre la seva durada. Els viatgers poden consultar el lloc “Re-open EU” on figuren les condicions en diferents països europeus.
S’aplicarà en 30 països (els 27 més Islàndia, Noruega i Liechtenstein) i molt possiblement als microestats com Andorra, San Marino i Mònaco. La UE manté converses amb diversos tercers països, com Suïssa, el Regne Unit i els Estats Units, i també amb organismes internacionals com l’OMS i associacions de transport aeri per a reconeixements recíprocs i interactuar.
Està previst un període de transició de sis setmanes per a països que no estiguin preparats per a emetre certificats seguint el model europeu. Durant aquest, els altres han d’acceptar documents nacionals que continguin les dades requerides a nivell europeu.
