El 23 de gener del 2020, l’exempleat de BPA i processat Sergi Fernández Genés va interposar una querella contra persona desconeguda per la presumpta comissió d’uns delictes de tortura, coaccions, amenaces condicionals i de prevaricació d’autoritat o funcionaris en l’obtenció de determinades proves en el marc de la declaració d’un tercer en el procediment en què està imputat. A petició de la magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance el querellant va arreglar la manca de signatura de la seva representació processal en la querella i va identificar els querellats en la identitat del fiscal general, Alfons Alberca Sanvicens, i, del cap de la Unitat d’Investigació Criminal del Servei de Policia, Jaume Antich Vallmitjana. Fernández Genés considerava que la declaració del testaferro de Gao Ping, Rafael Pallardó, havia estat aconseguida mitjançant tortures i coaccions. Pallardó va explicar tot el sistema a través del qual BPA li va permetre enviar prop de seixanta milions d’euros a la Xina a familiars de Gao Ping. Fernández considerava que aquesta declaració va ser forçada per la policia i la batllia i a conseqüència d’això se l’ha processat i se li sol·licita una pena de set anys de presó ferma, el pagament de 70.000.000,00 € i deu anys d’inhabilitació professional com a empleat de banca.
Pallardó, a qui se li va requisar una llibreta amb operacions amb empleats de BPA, inclós Joan Pau Miquel, va declarar voluntàriament sense cap problema. Un cop el cas Gao Ping ja estava instruït a Andorra va girar cap a l’altra banda i va denunciar que quan va declarar, feia anys, va ser coaccionat. Cap tribunal, de moment, ha donat ni la més mínima credibilitat a aquesta història. Un cop més, tractant-se del ‘cas BPA’, no hi ha ni una sola prova que sustenti l’acusació. El Constitucional considera que la querella ha estat rebutjada tant per primera com segona instància de forma àmpliament motivada. Per tant tomba el recurs del BPA Sergi Fernández i manté la mateixa línia de nul·la credibilitat.
