L’advocat Josep Anton Silvestre va instar una acció judicial per a recusar els tres magistrats del ‘cas BPA’. La recusació va ser presentada el 14 de gener i dos dies després la petició va ser rebutjada. Es basava en què els tres magistrats del Tribunal de Corts havien acceptat admetre com a documentació de la causa la qualificació de l’Audiència Nacional del cas Emperador a Espanya. Aquesta qualificació considera que el grup de Gao Ping era una organització mafiosa i per tant els diners que generava eren d’origen criminal. La causa BPA d’Andorra jutja si els 70 milions que va enviar el grup de Gao Ping a la Xina eren o no d’origen criminal i per tant si els processats van cometre o no blanqueig. I la defensa fonamental dels processats es basa en què no era blanqueig sinó delicte fiscal (no penat a Andorra a l’època). El fet que l’Audiència Nacional Espanyola fixi el grup de Gao Ping com una organització criminal és un cop directe a aquesta línia de defensa.
Silvestre comunicava el 17 de gener, un dia després que li rebutgessin la recusació, que renunciava a continuar defensant els sis processats de BPA. Va ser rebutjada per extemporània. Dos dels advocats, Patrícia Bragança i Marc Ripoll, que van passar a defensar els clients que Silvestre va deixar van reprendre la recusació contra els tres magistrats. Van presentar l’escrit el 3 de març i demanaven “més s’estimi íntegrament la petició continguda en l’escrit plantejat pel lletrat Josep Antoni Silvestre”, segons recull l’aute del Tribunal. L’incident de nul·litat presentat pels dos advocats no va ser acceptat a tràmit.
Bragança i Ripoll van presentar un nou recurs contra aquesta decisió al Tribunal Superior. Els lletrats consideraven que “l’extemporaneïtat no s’ha produït perquè la recusació es va plantejar en quant es va tenir coneixement de l’admissió pel Tribunal de l’escrit de qualificació presentat davant l’Audiència Nacional d’Espanya en la denominada causa “Emperador”, mentre que el Tribunal de Corts entén que l’admissió de documents d’aquesta causa a instància del Ministeri Fiscal, s’ha produït en diverses ocasions des de fa dos anys sense que s’hagi qüestionat per aquesta raó la seva imparcialitat, de forma que formular en aquest moment la recusació per aquest motiu resulta extemporani.”
El Tribunal Superior no ha admés a tràmit el nou recurs. L’aute fixe que “la no admissió a tràmit de l’incident de nul·litat pel Tribunal de Corts seria correcta, i el recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, tenint en compte la reiteració dels arguments exposats en l’escrit instant de l’incident, no podria ser admès a tràmit en aplicació de l’apartat 3r de l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments Judicials”.
