Govern està molt atent a com evoluciona el nombre de ciutadans que s’està apuntant als tests ràpids per detectar la situació epidemiològica de la població respecte a la Covid-19. L’executiu ha apostat molt fort per aquesta eina que ha de permetre decidir com s’actua en el retorn a l’activitat econòmica i a la finalització progressiva del confinament. Per aquest motiu és fonamental que la immensa majoria dels ciutadans es facin la prova. Si hi ha molts milers de persones que no se la fan, tot el pla no tindria massa sentit. L’objectiu fonamental és poder tenir els malalts i el seus contactes confinats perquè així es redueix molt el risc de contagi per a la majoria de la població un cop es torni a la normalitat. Una part dels que no s’haguessin fet el test segur que estaria contagiat i podrien infectar massivament la població i provocar una nova crisi sanitària i més morts.
L’executiu ha constatat, segons ha indicat, Joan Martínez Benazet que hi ha un corrent que alenta des de certs nuclis la propagació de “teories conspiranoiques” respecte a una hipotètica mala fe en la realització d’aquestes proves. Els conspiranoïcs estenen rumors sobre objectius ocults perquè l’Estat disposi de dades mèdiques dels ciutadans. El ministre de sanitat ha destacat que res més lluny de la realitat, ja que l’única motivació dels tests és tenir informació per saber com s’ha de fer el desconfinament de la forma més segura per a la població. El ministre també ha negat que hi hagi “vulneració de drets fonamental” ja que el “el dret fonamental principal és el de la salut de les persones”.
Davant d’aquest escenari Govern té oberta la possibilitat, si l’evolució d’apuntats no és l’òptima, de fer una modificació legislativa per poder obligar la població a fer-se la prova”. En cap cas és la intenció de l’executiu i la prova més evident és que no s’ha decretat l’estat d’alarma que permetria la possibilitat d’obligar coercitivament. L’obligació podria donar l’opció, per aquells que mantinguessin el rebuig, del confinament forçat durant quinze dies que segurament també afectaria les persones que viuen amb ell o ella.
En principi, no caldria establir l’estat d’alarma per obligar a fer-se la prova ja que amb modificacions d’altres lleis, per exemple d’alguna relativa en matèria sanitària, seria suficient. Només s’hauria d’incloure un apartat que fixés l’obligació de fer-se proves per a tots els ciutadans en casos greus de pandèmies on estigui en risc la salut de tota la població. Però totes les opcions estan obertes perquè molt possiblement l’estat d’alarma és el mitjà més ràpid per poder establir l’obligatorietat respecte a presentar una modificació legislativa. I podria ser aplicat només durant quinze dies, el període necessari per forçar les proves.
L’executiu, segons fonts properes al cas, confia en la responsabilitat i seny de la població perquè la inscripció a les proves siguin gairebé total. S’esta`explicant per part de les diferents autoritats que és un benefici tant la persona que se la faci com per a la resta de la població. Amb aquesta actitud responsable, Govern creu que no farà falta establir legalment l’obligatorietat.
Se saca más chupando que mordiendo SR. Benazet.
Drets de l’home:
Poder decidir sobre nuestra salud, nuestro cuerpo y nuestra vida sexual es un derecho humano básico.
Fin de la cita. (Amnistia Internacional).
Si, però quan afecta la salud colectiva no hi ha discussió. No has de pensar nomes en tú. No siguem egoistes. Nomes veieu el que voleu.