“Si una persona (padrí) té uns estalvis, paga d’aquests diners. Si no ho pot fer, es fa una valoració patrimonial on primer es mira si té alguna cosa per vendre i, si tampoc en té, llavors entra a valorar-se el que cobren i tenen els membres del seu nucli familiar. Això obliga a despullar a fills, a nets, a portar extractes bancaris a portar salaris, a retenir partides d’aquests salaris (per pagar la residència del padrí o padrina)… Si els hi sembla bé aquest model on fan despullar les persones, els seus fills, els seus nets… i aquestes persones necessiten aquests serveis, perquè ningú va per plaer a un centre sociosanitari”.
Amb aquest argument, el president del grup parlamentari del PS Pere López ha criticat el nou model tarifari per a les residències. López ha criticat que es passi de pagar 780 euros al mes (persones amb baixos ingressos i 100% de la CASS cobert) o 1.030 a entre 1.426 i 1.526 euros mensuals. I ha lamentat que si els padrins no poden es fa pagar a les famílies. El líder del PS ha indicat que s’hauria d’haver tingut en compte el salari mínim o el salari mitjà per establir els preus i no fer-ho en més d’un 50%.
La ministra d’Afers Socials Judith Pallarès ha explicat que “buscàvem un model més global” per a establir l’accés a les residències per a la gent gran. La titular d’Afers Socials ha indicat que fins ara tot funcionava de forma descompensada on la CASS pagava un fix i allà s’incloïa tot. Ha incidit en què el sistema derivava en “una atenció excessivament medicalitzada” i ara es busca un punt de vista més sociosanitari. Es tracta d’evitar al màxim que els padrins entrin a les residències. S’opta per un model que busqui tenir pisos amb assistència, però que els padrins que puguin continuïn com a persones no dependents.
Amb el nou sistema, “tothom té accés” perquè les famílies que poden aportar pagaran més i a les que no tenen recursos se les ajudarà a arribar-hi. Pallarès ha comentat que en el model anterior “algú que té molts diners estava pagant el mínim de 1.030 euros” perquè no hi ha una eina de control i d’establiment de costos segons les possibilitats de cadascú.
Doncs si, miri, entenc que una persona amb família és responsabilitat de la seva família, com sempre ha estat i hauria de continuar així. I no de l’Estat. l’Estat ha d’estar per garantir l’assistència bàsica quan la persona i/o la seva família no ho pot/poden assumir, però és tot. El cafè per tots és un gran error que porta a desentendre’s de les obligacions pròpies en favor del PAPA ESTAT…
Si entenc bé, abusem dels estalvis que puguin tenir les persones que es veuen obligades a anar a residències, persones que han treballat tota la vida i que haurien de tenir jubilacions dignes !!!