Javier Saviola ha concddir una entrevista al portal llatinoamericà Infobae on explica perquè va venir a viure a Andorra i com s’hi troba.
Per què et vas anar a viure a Andorra, Javier, un lloc amb tot just 76 mil habitants?
-Se’m va ocórrer quan vaig deixar de jugar en River. En el 2015. Per un amic que vivia aquí. Jo ja havia vingut abans, quan estava a Barcelona. Està al costat d’Espanya i de França. Ja des d’aquesta vegada m’havia encantat. Pel país, per la seguretat… En aquest moment no em vaig imaginar venir-me. Em va agradar i punt. Quan em vaig retirar, llavors, vaig pensar a instal·lar-me a Europa. I aquí la primera opció que vaig pensar va ser Andorra per a després encaminar el meu futur. Vaig comprovar el que m’havien dit. L’educació per als nois és molt bona. Hi ha molta seguretat. Ens adaptem ‘bàrbar.’ Avui porto tres anys en aquest lloc i sóc feliç a Andorra.
-Quan andás pel carrer a Andorra la gent sap qui és Saviola?
-És Javier el veí i també Saviola el futbolista. En haver molts argentins, quan vaig pel carrer hi ha gent fanàtica del futbol que en algun moment va estar a la ‘cancha’ de River o que em va veure en algun partit… També hi ha moltíssima gent d’Espanya que viu aquí i va veure els partits del Barça. I en ser tan petit el país, et trobaràs amb gent que sap qui ets. Per a mi és molt bonic. Que després d’haver deixat de jugar el seguidor et continuï donant afecte és especial.
-Vist amb ulls argentins Andorra a quin lloc s’assembla?
-El més semblant, diguem, és Vila La Angostura. Pels centres d’esquí. Aquí a l’hivern hi ha molts argentins perquè els nois vénen a fer la temporada i es queden aquests sis mesos. A mi m’agrada esquiar però no sóc fanàtic. No li tinc agafada la mesura. La meva filla ho fa molt millor que jo. Li encanta. La porto tots els caps de setmana quan hi ha neu. Gaudeixo molt veient-la. En aquestes èpoques de fred hi ha molt de turisme. Es viu molt bé aquí. Hi ha molta muntanya. Llocs per a anar a córrer, fer atletisme. Hi ha molta gent de l’esport. Així que quan puc m’ajunto amb gent lligada a altres activitats. També hi ha restaurants argentins. Hi ha cinc graelles. I llocs per a comprar empanades, milaneses… Ens sentim acompanyats.
-L’idioma és el català?
-Sí. Perquè estem al costat de Barcelona. Els meus fills tenen quatre idiomes. En el dia a dia és el català. En el col·le els sumen anglès i francès. I a casa parlem espanyol. És important. Jo volia que els meus fills tinguessin una bona educació.
-Com es viu el coronavirus? Allà no hi ha exèrcit per a catàstrofes, tot es fa amb la Policia. Com és?
-El país s’ha organitzat excel·lent. Malgrat tenir contagis i morts, clar. La gent ha pres moltíssima precaució. Això va ser important. No es veu gent al carrer. No se salta la quarantena. I amb la Policia sempre pendent del que passa. Els hospitals, molt atents. Es viu amb la tristesa de les pèrdues però amb molta precaució. Fa alguns dies ja es va habilitar per a poder moure’s fins a un quilòmetre de la teva casa.
-Aquesta consciència és clau perquè és un lloc petit
-Sí. És un país relativament petit i aquí saben tots el que pot arribar a passar si s’expandeix. Aquí i en el món, en realitat. Per això dic que ha sorprès com es va comportar la gent. Lo bé que ho va portar la Policia. Quan van veure aquest comportament tan correcte de la gent, es va començar a deixar una mica de marge. Igual, amb normes. Per exemple, es pot sortir a córrer però sempre amb la mascareta. Avui sortim i ens adonem que les normes es compleixen de debò. No perquè et deixin una mica de llibertat faràs una bogeria.
A Andorra viu amb Romanela Amato, la seva parella argentina, model. I amb els seus fills Julieta (6) i Fabricio (5). Saviola estranya l’adrenalina de la ‘cancha’ plena. Però creu que va prendre la decisió correcta quan va penjar la número 7. Ara comenta partits per televisió. Juga al futsal. I més d’una vegada fa els dos-cents vint-i-cinc quilòmetres que el separen de Barcelona i tira parets amb les llegendes del club. Amb Puyol, Rivaldo, Hristo Stoichkov, Deco… “Em continuo donant el ‘gustito’ de compartir el vestuari encara que no sigui un futbolista actiu”.
