Els espanyols que van ser multats per tenir diners o béns sense declarar i que van estar sancionats quan van regularitzar amb l’Agència Tributària a través del formulari 720 no recuperaran immediatament els diners. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir que Espanya estava actuant il·legalment aplicant unes sancions de fins a una vegada i mitja el valor dels béns o fons. Aquesta multa del 150% s’entenia que havia de ser tornada per l’Agència Tributària un cop la sanció era il·legal. No serà així. Una sentència del Tribunal Economicoadministratiu Central ha establert que els afectats hauran de demostrar que els fons ja estaven ‘prescrits’ quan Hisenda els va multar en el moment de regularitzar. Cal recordar que el model de multes espanyol es va considerar il·legal perquè no contemplava les prescripcions dels fraus i aplicava unes multes desproporcionades en superar de molt el valor dels béns o l’import dels fons.
La sentència indica que els contribuents que van pagar per tenir guanys patrimonials no justificats, a l’hora d’informar (o comunicar fora de termini) dels seus béns i drets a l’estranger mitjançant el model 720, hauran de demostrar que aquestes rendes estaven prescrites per aconseguir que Hisenda els retorni els diners. Així ho ha aclarit el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) en una recent resolució que aplica la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 27 de gener de 2022, que va anul·lar aquest model per produir un efecte d’imprescriptibilitat de les rendes aflorades i imposar sancions desproporcionades.
La resolució del TEAC, de 4 de març de 2022, considera correcte tractar com a guany no justificat les rendes ocultes, és a dir, no comunicades al fisc. No obstant això, reconeix que els contribuents han de poder demostrar que es van obtenir en un exercici ja prescrit. Aquesta és la conseqüència, conclou, de la citada sentència europea i que el model anterior no reconeixia.
Aquest és el criteri que aplica el TEAC en el cas resolt, el d’un contribuent que reclamava la devolució de 467.737,81 euros ingressats en 2016 per a regularitzar l’IRPF de 2012 després de declarar un parell de comptes a l’estranger per valor de 875.676,87 euros. Una d’elles, compartida, provenia de “rendes aconseguides per la seva mare al llarg de la seva vida activa en el món de l’hostaleria”. L’altra, de la seva titularitat, venia de “donacions que li va realitzar un familiar fa molts anys”.
En la seva sol·licitud, demanava la rectificació al·legant que la imputació d’un guany patrimonial injustificat per aquests saldos era contrària a la Constitució i al Dret de la Unió Europea. L’Agència Tributària, en canvi, va rebutjar la seva pretensió.
El TEAC aplica la sentència europea i conclou que, si bé la normativa nacional sancionada és vàlida quant a la presumpció d’un guany injustificat, el contribuent ha de poder desmuntar aquesta suposició provant que les quantitats estaven prescrites. És a dir, que a Hisenda se li va passar el termini per a liquidar els impostos.
No obstant això, indica, el contribuent “no justifica que aquests béns haguessin estat adquirits amb rendes declarades o que realment corresponguessin a períodes prescrits”. Per això, retorna l’expedient a l’oficina gestora perquè, amb les proves presentades, s’examini l’existència de prescripció.
