Joan Martínez Benazet va haver de respondre a una pregunta en una roda de premsa sobre si menjar-se unes patates braves es considerava ‘dinar’ i per tant quedava autoritzat com a servei de restaurant. El ministre va dir que sí. En un restaurant de tapes, Martinez Benazet, va deixar clar que si el client volia dinar unes braves, o la tapa que li donés la gana, i prendre’s una cervesa tenia tot el dret. Precisament una comanda amb unes braves i una cervesa va ser un dels motius d’una de les tres ‘trifulgues’ que hi ha hagut en els últims dies entre propietaris de restaurants i inspectors de Govern. En aquest cas concret, segons fonts de l’establiment, l’inspector (adscrit a comerç) es va encarar amb una de les cambreres per recriminar-li si unes braves i una cervesa es podia considerar un dinar. I, a més, en comptes de demanar els registres amb els noms i telèfons li va demanar els tiquets de caixa per veure que havia pres cada persona. Els cambrers es van sentir ‘atropellats’ per les formes de l’inspector i la situació va derivar en què van haver-hi clients que van marxar.
Aquest és un dels tres casos reportats sobre incidents entre inspectors de Govern i restauradors. El denominador comú és l’acusació de prepotència, to amenaçador i consignes oposades segons qui és el que passa a fer la inspecció. En la fotografia que acompanya la notícia es veu com un dels inspectors aixeca el dit per avisar que ‘ells mateixos’ als empleats del bar-restaurant inspeccionat. Els restauradors se sentien “assetjats” perquè consideren que els estan tractant gairebé com delinqüents, mentre que els inspectors serien la “policia sanitària”. Precisament una de les queixes és que la policia i els inspectors de comerç acostumen a fer indicacions força diferents els uns dels altres i, en alguns casos, contradictòries. I mentre que hi ha queixes amb els inspectors de Govern, amb la policia es reconeix que actua amb formes exquisides. Fonts de l’agrupació del sector van informar que hi ha diferents casos d’aquest tipus de queixes i que s’havien traslladat a la gent que està al capdavant de col·lectiu.
Com si vol dinar croissants o un bikini. Hi ha alguns servidors de l’administració que han de canalitzar la bilis fotent als demés. Després resulta que els contagia segueixen pujant i fiquen a tots en el mateix sac, bars que ho fan bé amb els que no. Sort que el Ministre d’Economia venia del món de l’empresa
Llavors un croissant y un café a mig matí també es un dinar no?