Proposta per a una Àrea Econòmica Especial i passar de 80.000 a 250.000 habitants

La necessitat d’establir una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus, els 38 anys de cooperació transfronterera entre ambdós territoris i el rol del futur acord d’associació entre el Principat i la Unió Europea (UE) han centrat aquest dissabte la major part de la participació andorrana a les 17es Trobades Culturals Pirinenques, que s’han celebrat de manera telemàtica. L’arquitecte i urbanista Antoni Pol ha defensat la creació d’aquesta Àrea Econòmica Especial, reconeixent que ja són més de 300 les persones que han signat un manifest amb aquesta voluntat. Després de fer un recorregut per la història, Pol ha explicat que la complementarietat territorial és bàsica en els àmbits comercial, econòmic i social, i “les relacions d’avui en dia només deixen veure una part de la realitat territorial”.

Davant d’un element important com és la globalització, “és clau que hi hagi una nova massa crítica” en tot el territori i també és necessari “un nou equilibri territorial i uns nous lligams de cohesió en tot l’entorn”. Així, amb la creació d’aquesta Àrea Econòmica Especial, el territori andorrà passaria de 80.000 a 250.000 habitants, tenint en compte les localitats de l’entorn i, aquest fet, a nivell econòmic, “és un repte i un projecte de futur”. Per assolir-ho, Pol ha explicat que s’ha de fer mitjançant “el principi dels vasos comunicants”, així com dotar el Principat de més “múscul econòmic” per tal de fer front a la globalització, i poder triomfar més enllà de les seves fronteres. En aquest sentit, el nou model territorial podria afavorir el fet que Andorra no hagués d’encabir tot el que necessita com a Estat dins del seu territori, com és el cas de polígons industrials o l’aeroport, podent-ho externalitzar i afavorint el “desenvolupament compartit”.

La proposta es basa en la idea que Andorra, que té uns 80.000 habitants i una extensió que no arriba als 500 quilòmetres quadrats, col·labori activament amb una àrea que multiplica per deu la seva superfície i per tres la seva població sense que això impliqui una pèrdua d’autonomia per part de les institucions que administren cada part d’aquest territori pirinenc. Segons un dels impulsors del manifest, Joan Ganyet, d’aquesta manera s’aconseguiria establir unes bases per un creixement equilibrat d’aquesta zona en els propers decennis.

De cara a Europa, s’ha de posar de manifest que els microestats “assumeixin fer-se corresponsables de l’ordenació territorial” del seu voltant. Amb això, “seria una raó suficient perquè la sobirania es preservi i es respectin les identitats” per tal que d’afavorir la cohesió del territori i fer-lo més pròsper. D’aquesta manera, “Andorra també necessita un nou llindar econòmic que només pot assumir en aquest context”, ha indicat Pol, manifestat que cal més recursos perquè “l’entorn pirinenc està en una fase de despoblament i es necessita un nou replantejament per encarar el futur”. Amb tot, la finalitat és, entre altres, millorar i dinamitzar l’economia, assolir la lliure circulació a efectes laborals, el lliure accés a serveis, preservar les identitats territorials i liderar la marca Pirineus per tenir més oportunitats. En aquest sentit, doncs, és clau la negociació de l’acord d’associació.