La baixa s’establirà com una incapacitat temporal especial de contingències comunes, cosa que significa que ha de ser prescrita per un metge, com qualsevol altra incapacitat temporal. En l’actualitat s’atorguen unes 6.000 per motius ginecològics, que poden ser motivades per una infecció, un mioma, un pòlip, etc.
I en l’avantprojecte de llei, que serà previsiblement aprovat el dimarts en el Consell de Ministres, no s’establirà un nombre de dies màxim. En la proposta inicial del Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero, es parlava de tres dies, ampliable a cinc, però finalment s’ha acordat que s’ajustarà al que la dona necessiti i el que indiqui el metge, segons expliquen les citades fonts.
A més, perquè puguin usar-les les dones joves en els seus inicis en el mercat laboral, atès que els dolors forts i incapacitants solen donar-se en els primers anys de menstruació i normalment es van regulant i minorant amb els anys i els embarassos, no es requerirà un mínim de cotització, a diferència de les malalties comunes, que exigeixen un període mínim de 180 dies, en els cinc anys previs.
Però el més important de l’acord és que serà l’Estat, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, el que pagarà el permís des del primer dia, tal com volia Igualtat per a minorar el rebuig que aquestes baixes poden causar en l’àmbit empresarial, per haver de perdre a part de la plantilla uns dies al mes i haver d’assumir part del cost.
