Olivier Rigazio és pilot d’Air France i portaveu del sindicat de pilots. Està situat a París, però va estar cinc anys a Tolosa i coneix perfectament la zona on es vol instal·lar l’aeroport a Grau Roig. Aquest és el motiu pel qual qual ha estat entrevistat per ActuTolouse ja que se’l considera un expert respecte a com serà aquesta instal·lació en cas que finalment es construeixi.
Rigazio explica que “l’elecció del lloc és coherent perquè és relativament pla, encara que la Vall és estreta. Com a pilot trobo una aproximació interessant que el farà un dels aeroports més particulars del món. Segons les primeres informacions, avançades per la Cambra de Comerç, la pista no serà massa llarga, estarà enclavada i per tant serà una operació delicada”. Respecte a la llargada de la pista, Rigazio diu que “en els aeroports provincials, la pista és d’uns 2.000 metres i aquí seran 1.800 el que és força curt. Em recorda al de Florència on hi ha una situació similar. Una pista encarada a la muntanya i són 1.500 metres de pista, encara més curta. És un aeroport particular i se l’ha de conèixer. En resum, l’aeroport d’Andorra té totes aquestes dificultats i per tant caldrà un entrenament específic per aterrar”.
Respecte a l’altitud, 1 987 metres, en plena muntanya, Rigazio comenta que “hi ha aeroports a Amèrica del Sud que estan en molta alçada com per exemple el de La Paz (Bolívia) que es troba a 4.000 metres. També el de Cuzco, al Perú, que té molts turistes que volen veure el Machu Pichu. Les muntanyes allà, però són menys abruptes”. El pilot considera que l’aterratge serà la maniobra menys complicada perquè “els pilots estan acostumats i hi ha tres segons, al moment de tocar amb les rodes a la pista, per tornar a aixecar-se. El més difícil serà l’enlairament perquè a dos mil metres d’altura els motors tenen menys potència i per accelerar i agafar velocitat de vol faria falta una pista més llarga”.
Un dels avantatges del projecte és que la pista està a dos mil metres i els cims de les muntanyes a dos mil cinc-cents. Un dels inconvenients derivats d’això és que com els núvols s’adhereixen als relleus es limita la garantia d’un bon aterratge. Contràriament als grans aeroports, caldrà una bona visibilitat i una certa altitud sota el sostre de núvols. Si no fa bo, no es podrà aterrar”. Rigazio indica que “imagino que s’ha fet un estudi del nombre de dies que seran complicats perquè entenc que seria una absurditat ecològica que es faci un aeroport que no es pugui utilitzar un mínim de dies l’any”. La possibilitat que hi hagi neu a la pista podria produir un aqua planning, però “he entés que la pista estarà escalfada amb geotèrmia i per tant no hi haurà neu”.
Respecte el soroll, una de les preocupacions dels habitants de l’Arieja, el pilot destaca que “si no s’està per sota del nivell de les crestes el soroll va cap a tot arreu, però dins de la Vall llavors (des de l’Arieja) s’escoltarà menys. Des del costat francès s’escoltarà el soroll dels avions aproximant-se a Andorra, però les molèsties sonores seran mínimes perquè els aparells cada cop són més silenciosos. En el costat andorrà farà més soroll, especialment a Soldeu o El Tarter”. Afegeix que “amb el tràfic previst no hi haurà un enlairament o un aterratge cada de minuts. La Cambra de Comerç ha previst 500.000 passatgers l’any i això són una dotzena de vols al dia amb la capacitat d’un A320. Entenc que els vols seran sobretot entre divendres i diumenge i en períodes de vacances”.
Pel que fa al medi ambient, el pilot ha incidit en què “no ens correspon als pilots jutjar la pertinença o no d’un aeroport, però no és una mala solució si es vol tenir menys petjada de carboni. L’aeroport permetrà desenclavar la regió a nivell europeu. Cal recordar els russos o britànics que arriben a Tolosa o Barcelona i després fan dues hores i mitja de cotxe per arribar a Andorra. És millor construir trena a les muntanyes? Túnels perquè passin cotxes? Un aeroport no és per definició un atemptat ecològic. Al cap i a la fi serà una decisió política”.
Com tots els aeroports de montanya de tot el món….
Estan molt satisfets amb el mal ennomenat GPS, però el veritable problema de l’aeroport de La Seu es el vent. Fa un efecte cisallament amb cambi de direcció a mitja pista molt perillós i vents de mes 40 nusos freqüentment.
A l’article es parla del possible futur aeroport de Grau Roig, no el de la Seu, que està en mans indepes i per tant poc col.laboradores.