Ho han batejat com a “Síndrome de Trombocitopènia Protrombòtica Immune Induïda per la Vacuna” (VIPIT), i expliquen que aquesta “inusual” combinació de símptomes (coàguls sanguinis generalitzats i un recompte baix de plaquetes, a vegades amb sagnat) és molt similar a un efecte secundari poc comú de l’heparina, anomenat Trombocitopènia Induïda per Heparina (HIT). Així que, per a entendre-ho millor, vagin memoritzant aquests dos noms: VIPIT i HIT. Greinacher és contundent amb el VIPIT: “Sabem què fer: com identificar-ho i com tractar-ho”, assegura en la revista Science.
L’expert en malalties infeccioses Oriol Mitjà es fa ressò, en el seu compte de Twitter, del que ha esbrinat l’equip de Greinacher. I resumeix les característiques del VIPIT:
– ocorre en 1 entre 1 milió
– ho induiria una activació de les plaquetes, que formarien trombes
– s’ha d’identificar aviat i tractar amb immunoglobulines endovenoses
– no existeixen factors predisposats familiars o personals
– els símptomes apareixen entre 4-15 dies després de la vacunació (cefalea, visió borrosa, dificultats per a parlar, dificultat per a respirar, dolor en el pit…)
Tot va començar arran d’un cas concret, el d’una infermera austríaca de 49 anys atesa per l’hematòloga Sabine Eichinger després d’ingressar en un hospital de Viena el 27 de febrer. Tenia nàusees, malestar estomacal, les plaquetes baixes i trombosis (coàguls de sang) en les venes de l’abdomen i les artèries. Va morir l’endemà.
Aquesta rara combinació de trombocitopènia (baix nivell de plaquetes) i coàguls va sorprendre la doctora Eichinger, qui es va posar en contacte amb el seu col·lega alemany Andreas Greinacher. Per què? Perquè sabia que també podia donar-se en aquest rar efecte secundari de l’heparina anomenat HIT, i l’hematòleg alemany és expert en això.
L’heparina, un anticoagulant, s’uneix a una proteïna anomenada factor plaquetari 4 (PF4), formant un complex. I algunes persones, sense que se sàpiga per què, produeixen anticossos contra aquest complex, la qual cosa desencadena una coagulació incontrolada.
El que va alertar a Eichinger és que aquesta dona, el seu pacient, no havia rebut heparina. Però havia rebut la vacuna d’AstraZeneca cinc dies abans que comencessin els símptomes. “Vaig pensar que tal vegada es tractava d’alguna mena de reacció immune”, confessa Eichinger a Science.
Greinacher es va posar a la feina i va preguntar a l’Institut Paul Ehrlich, el que supervisa la seguretat de les vacunes a Alemanya, si havien vist algun cas com el d’aquesta dona. La resposta va ser afirmativa. Greinacher va rebre mostres de sang d’altres vuit pacients. Tots tenien les plaquetes baixes i una coagulació inusual.
L’objectiu, llavors, era estudiar aquests nou casos per a veure si podrien haver sofert un trastorn protrombòtic causat per anticossos activadors de plaquetes dirigits contra el factor plaquetari 4 (PF4), com ocorre amb l’heparina. Tots els casos, els nou, havien desenvolupat trombosis entre el dia 4 i el 16 després de rebre la vacuna. Set d’ells, trombosi venosa cerebral. Quatre van morir.
I encara que cap dels nou havia rebut heparina abans, en quatre d’ells van trobar anticossos contra aquesta proteïna PF4, que és el segell distintiu de l’HIT. Els investigadors van concloure que “la vacuna AZD1222 s’associa amb el desenvolupament d’un trastorn protrombòtic que s’assembla clínicament a la trombocitopènia induïda per heparina, però que mostra un perfil serològic diferent”. Les seves troballes els acaben de publicar en aquest estudi preliminar.
Hi ha tractament?
I això què vol dir? Que el tractament del VIPIT pot ser similar al de l’HIT. Almenys això és el que planteja Greinacher. Diu que és crucial alertar als metges sobre aquesta possible complicació, perquè detectada a temps, l’Hit es pot tractar. I per tant, suggereix, el VIPIT també. Com es tractaria?
– amb immunoglobulines (anticossos inespecífics de donants de sang), que ajuden a frenar l’activació plaquetària
– amb anticoagulants sense heparina, que poden ajudar a dissoldre els coàguls
Greinacher explica en Science que hi ha hagut un cas, almenys, en què un metge va decidir aplicar els seus consells i el pacient es va recuperar. La Societat Alemanya per a l’Estudi de la Trombosi i l’Hemostàsia ha emès ja una sèrie de recomanacions per a diagnosticar i tractar el VIPIT.
