Anna Ribas és una jove andorrana de 25 anys que ha estat present a la manifestació proavortista que es va fer ahir al Principat: “No poder avortar ens porta a ser mares sense desitjar-ho o, fins i tot, a recórrer a mesures clandestines poc segures per a la nostra salut si no podem anar-nos a Barcelona per diferents qüestions”.
Segons els testimoniatges recollits d’associacions involucrades, algunes de les dones no es plantegen avortar malgrat les dificultats que pugui implicar per la pressió social: “Andorra té una mentalitat molt tancada, jo sempre dic que estem en 1960″, assenyala Ribas.
“Tots els drets que hi ha en molts altres països aquí no existeixen. Fa poc es van aprovar les ‘unions homosexuals’, sense dir-se si més no matrimoni. Tot s’oculta molt, és molt difícil fer passos cap endavant. Sento que el moment de legalitzar l’avortament no arribarà mai amb el Cap d’Estat que tenim i amb el Vaticà darrere”, confessa Ribas.
La coordinadora de l’Associació drets sexuals i reproductius de Catalunya i membre de la campanya pel dret a l’avortament, Sílvia Aldavert, ens explica que “les dones que aconsegueixen arribar a la nostra xarxa de suport coneixen, en part, els seus drets. Però continuen sentint que estan fent una cosa dolenta perquè la clandestinitat fomenta la culpabilització i l’estigma. És un procés que han de costejar elles mateixes, econòmica i emocionalment i, a més, entra en joc el paper de la confidencialitat precaritzada.”
Aldavert declara que “hem creat aquesta xarxa d’acompanyament per a totes aquelles dones que es desplacen fins a Barcelona. Ara ens manifestem i el que estem fent articuladament entre els moviments feministes està suposant una transformació brutal a Andorra. Són temps durs per a les companyes que posen els cossos i les seves vides, però ja no hi ha volta enrere. El canvi és aquí”.
Tbè hi han anticonceptius…..