Mor Òscar Ribas, polític avançat al seu temps i figura imprescindible de la nova Andorra

Òscar Ribas ha mort als 84 anys al seu domicili de Sant Julià. S’ha apagat la llum d’una figura clau per entendre el traspàs de l’ancien régime a la nova Andorra amb la Constitució com a pal de paller. Nascut a Sant Julià el 1936. Fill d’un mestre català i una andorrana va patir la discriminació dels andorrans de ‘primera generació’ i per anar a l’escola a la Seu havia de traspassar la frontera amb un ‘fé de baptisme’ perquè no tenia altra documentació.

La seva carrera política va començar de jove, com a ‘hereu’ del síndic Julià Reig, i va formar part del grup de joves de ‘primera generació’ que va amenaçar de manifestar-se en la visita del Copríncep De Gaulle el 1967 per aconseguir l’assimilació dels andorrans fills d’estrangers.

Durant els anys setanta es va acabar convertint en el polític de referència i el gener 982, després d’una interminable reforma, es va convertir en el primer cap de Govern de la història d’Andorra. Aquell però era un executiu sense bona part de les competències que encara depenien dels Senyors. El bloc conservador va acaba fent girar la truita i Ribas va dimitir el 1984, sent substituït per Josep Pintat. Tornaria però l’any 90 i ja amb la lluita entre les dues andorres que va anar cremant governs. Va tornar-ho a ser el 1992 en una legislatura on el bloqueig dels conservadors va derivar en què la població donés un ampli suport a les llistes progressistes en les següents eleccions.

Durant la legislatura constituent va ocupar per tercer cop la cadira del cap de l’executiu. El 1993 es va aprovar la Consttitució i Ribas va pronunciar el primer discurs en català d’un cap d’estat en l’edifici de l’ONU. El 1993 va liderar el partit (AND) que va guanyar les eleccions i el 1994 es va convertir per quarta vegada en Cap de Govern.

Les ganivetades internes entre els grups progressistes que havien portat el país a la Constitució van rebentar l’últim mandat de Ribas que va durar deu mesos. El desembre del 1994 els conservadors recuperarien el timó amb Marc Forné al capdavant i s’hi estarien fins al 2009. Ribas va deixar la política activa i va tornar als negocis familiars.

Humanista, filòsof, banquer, polític, economista… una personalitat polièdrica que el va portar a ser un dels pals de paller del camí cap a la modernització política, social i institucional del Principat d’Andorra.