L’últim veguer episcopal, Francesc Badia i Batalla, ha mort als 97 anys. Va estar al capdavant de la Vegueria des del 1972 al 1993. Actualment vivia a Sant Julià. Badia va nàixer a Montblanc el 10 de gener de 1923 i va ser el gran dels tres fills del matrimoni format per Francesc Badia i Anguela i Àngela Batalla i Piñas, ambdós naturals de Valls (Alt camp). El seu pare era director de la sucursal del Banc de Valls a Montblanc.
Badia es va casar amb Maria Gomis i Domínguez, també montblanquina, i del matrimoni van nàixer tres fills: Francesc (exdegà del col·legi d’advocats), Mariona i Montserrat. Va cursar els estudis primaris al col·legi de les Germanes carmelites Vedrunes i els primers cursos de batxillerat al col·legi de la Mercè de Montblanc, regentat pels pares franciscans. La Guerra civil (1936-1939) l’obligaren a abandonar la vila i a interrompre els estudis. Acabat el conflicte continuà els estudis de batxillerat a Montblanc i a l’Institut de Tarragona. Estudià a la Universitat de Barcelona i obtingué la llicenciatura de dret (1945) i després va fer el curs de doctorat. Es va diplomar en art medieval. Ingressà per oposició al cos de Fiscals Municipals i comarcals que posteriorment quedà integrat a la carrera fiscal.
Treballà durant anys com a fiscal a Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú i també exercí d’advocat a Barcelona al despatx de Josep Maria Vilaseca i Marcet. L’any 1972 fou nomenat veguer episcopal d’Andorra, pel copríncep Joan Martí i Alanis, que havia residit i treballat uns anys a Montblanc al col·legi de la Mercè, on s’havien conegut. Exercí el càrrec fins a l’any 1993. Fou magistrat del Tribunal de corts d’Andorra. Fou representant del copríncep episcopal (1993), i es jubilà l’any següent.
Va escriure un extens llibre sobre l’exCopríncep Episcopal Justí Guitard i va ser condecorat amb l’orde de Sant Gregori. Montblanc el va nomenar fill predilecte.
