La voracitat amb la qual l’expresident panameny Ricardo Martinelli (2009-2014) i els seus fills haurien exigit pagaments als empresaris que volien contractes amb l’Estat, una vegada i una altra, la magnitud de les transferències rebudes i la intricada xarxa de testaferros, societats i contractes ficticis no tenen precedents. Una part important dels suborns es van rebre a través de BPA.
Martinelli només era candidat a president de la República, quan ja havia iniciat la pluja de milions. A aquesta conclusió han arribat les autoritats després de rebre les confessions d’executius de la constructora brasilera Odebrecht i de seguir la ruta dels diners bruts, gràcies a l’aliança de fiscals i entitats reguladores en diversos països.
Andrés Rabello, el superintendent de la constructora Odebrecht a Panamà, va explicar que fer el contacte amb Martinelli quan encara no havia guanyat les eleccions a president de la República, en 2009.
Va relatar com el president electe li va explicar sobre el seu ambiciós programa de govern –la major inversió en infraestructures de la història–, concloent: “Vostè quedi’s tranquil. Jo sé que vostès van fer diversos projectes, espero que puguin tenir oportunitats”.
Aquest acostament d’Odebrecht va arribar amb un preu, afinat en posteriors reunions, a càrrec dels fills del president Ricardo Alberto i Luis Enrique Martinelli Linares, i que segons Rabello es va fixar en 35 milions de dòlars. Aquesta suma va ser el que Luiz Mameri, cap de Odebrecht per a Llatinoamèrica, va acceptar pagar a Martinelli després que Rabello el va convèncer de la utilitat del pacte. L’acord va tenir com a objectiu que Odebrecht rebria “un tracte preferencial” en la seva administració, així com “obtenir avantatges” en les contractacions públiques.
Els empleats d’Odebrecht com Rabello van delatar tota la informació un cop Odebrecht es va declarar culpable d’haver subornat polítics i funcionaris en més d’una desena de països sud-americans i el president Marcelo Odebrecht va anar a la presó.
A mesura que es van anar adjudicant noves obres d’infraestructura, els milions van fluir des de la Caixa 2 d’Odebrecht (BPA també tenia una caixa B a través d’una societat panamenya anomenada Landstreet) encarregada del pagament dels suborns. D’acord amb la fiscalia, hi havia dues xarxes per a pagar i després blanquejar fons: una establerta per Odebrecht i una altra per la família Martinelli, la qual tenia la seva pròpia estructura de societats, testaferros i contractes ficticis que permetien justificar el flux de fons a través del sistema bancari internacional.
La societat Pachira Limited va ser constituïda a Belize en 2012. Els registres dels advocats assenyalen que la constructora brasilera va ordenar constituir al testaferro de Martinelli, Roberto Brin, un compte a BPA. Aquesta era la tàctica que empleava Odebrecht igual que els veneçolans que van espoliar la petroliera estatal PDVSA. Comptes a BPA de subornadors i subornats. I tot a través de societats panamenyes amb comptes al banc andorrà. Com la transacció corrupta era interna i només la veia BPA era més complicada de detectar.
La societat Pachira va obrir un compte en Banca Privada d’Andorra. Segons Rodrigo Tacla Durán, un altre empleat d’Odebrecht, el testaferro de Martinelli es va presentar davant l’entitat financera com un industrial del plàstic a Panamà i va indicar que l’origen dels diners provindria d’un contracte de consultoria i associació estratègica amb la societat Aeon Group.
Va explicar que el compte seria per a operacions d’estalvi i inversió en actius. El seguiment fet als fons que es van rebre en el compte de Pachira a BPA va determinar que es va nodrir de transferències originades en la Caixa 2 d’Odebrecht, canalitzades a través d’Aeon Group, una societat utilitzada per Odebrecht per al pagament de suborns.
Al novembre de 2012, Pachira va rebre 4 milions de dòlars d’Odebrecht. Un mes després, altres 4.5 milions. Al gener de 2013, va rebre 2.5 milions; i al març, altres dos dipòsits, un per 2.8 i un altre per 2.4 milions.
En total, Pachira va rebre 16.2 milions en suborns. Les diligències judicials haurien donat amb el veritable amo de Pachira: Ricardo Martinelli Linares. Roberto Brin era un nero testaferro.
La societat Pachira té una germana bessona. Es diu Mengil International Limited i va ser creada a les Illes Seychelles. En aquest cas, el testaferro de Martinelli va ser Gabriel Alvarado Far, qui, en completar la documentació d’obertura del compte en el mateix banc, va declarar que la societat es dedicava a la distribució de gas, combustible, biocombustible i dièsel. Segons la Policia d’Andorra, entre juliol i octubre de 2013, Mengil va rebre d’Odebrecht –també per mitjà d’Aeon Group– tres transferències milionàries. En total, van detectar 12,8 milions provinents d’Odebrecht.
Tant Tacla Durán com documents descoberts durant les perquisicions relacionen els pagaments fets als Martinelli en totes dues societats al projecte de la Línia 1 del Metre de Panamà, que Odebrecht executava juntament amb la constructora espanyola FCC, així com amb el projecte de la Cinta Costera
Luiz Eduardo Da Rocha Soares, membre de la Caixa 2 (departament de suborns anomenat d’operacions estructurades), va confirmar que “entre les societats” que rebien els suborns hi havia Mengil i Pachira i que les persones que les representaven, Gabriel Alvarado i Roberto Brin, ho feien perquè “estaven relacionades amb els fills de l’expresident Martinelli”. Els executius delators d’Odebrecht van assenyalar que, al final, “les transferències d’Odebrecht van ser vàries, per un import de 45 milions”. Va ser tan escandalós el que es va fer a través de BPA que, segons els directius de la constructora, “el banc andorrà ja no volia que continués amb aquesta operativa i volien tancar els comptes”.
