La sentència absolutòria a un agent al qual se l’acusava de lesions doloses ha revifat el malestar dins del cos de policia contra la fiscalia perquè dins de cos, segons fonts policials, es considerava que l’implicat havia actuat en legítima defensa davant d’una agressió prèvia.
Els fets van tenir lloc quan una patrulla va ser alertada per una baralla a Escaldes. Hi havia vuit joves involucrats i quan va arribar la policia un d’ells no es va voler identificar. El jove va agafar l’agent per l’uniforme quan aquest el volia apartar del grup. Al policia li van caure les ulleres i el cable de l’emissora es va trencar. Quan es va ajupir a recollir les ulleres el jove li va donar un cop de puny i l’agent va respondre empentant-lo al cotxe per emmanillar-lo. Quan agafava les manilles, el jove va intentar un nou cop de puny, però va fallar. L’agent li va donar dos cops de puny, un a la cara i un al pit. El jove va ser reduït amb l’arribada d’una nova patrulla. Posteriorment, el detingut va acusar el policia d’haver-li donat una puntada de peu a les costelles quan era a terra i de posar-li les manilles tan collades que li van causar una lesió.
El Ministeri Fiscal va considerar que la puntada de peu a les costelles i les ferides per les manilles constituïen un delicte menor de maltractament greu i amb la circumstància agreujant d’abús d’autoritat. Demanava inicialment la pena de tres mesos d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i dos mil euros de multa, així com la pena complementària d’inhabilitació per a càrrec públic d’agent de policia per un termini d’un any. Aquesta inhabilitació quedava compensada per una suspensió (la inhabilitació significaria haver de renunciar a ser policia) pel mateix càrrec de la mateixa durada, així com el pagament de les despeses processals causades.
Aquesta petició va crear un fort malestar en el cos perquè s’entenia que l’agent havia actuat en defensa pròpia davant una agressió inicial del jove i que no hi havia cap prova de les acusacions sobre els maltractaments. La fiscalia va modificar la seva acusació posteriorment, perquè no ha quedat provat que hi hagués la puntada de peu, però mantenia l’acusació en considerar que respondre amb cops de puny a cops de puny com si es tractés d’una baralla, no és una actitud pròpia d’un agent de policia. Per aquest motiu demanava una contravenció penal per lesions doloses.
El Tribunal de Corts finalment va absoldre l’agent en considerar que havia utilitzat la força en defensa pròpia davant d’una agressió i per controlar al jove. Aquest veredicte ha tornat a posar damunt la taula l’enfadament de molts agents del cos amb la fiscalia per l’actuació en aquest cas en considerar que, segons fonts policials, se’ls deixa en indefensió quan es produeixen agressions d’aquest tipus.
“circumstància agreujant d’abús d’autoritat”. La fiscalia és una vergonya. Dimissió de l´API Alfonso, ja
El agent de policia no va ser absolt, però com la Fiscalia va rebaixar de delicte a contravencio penal el pressumpte delicte estava prescrit, així que el tribunal de corts va arxivar el tema, per dir les coses com son. Una altra cosa es la animadversió que la Fiscalia a tingut sempre amb els policies, això es palpable i quan tenen ocasio machaquen als policies tant com poden.