Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que es commemora aquest divendres 11 de febrer, la Universitat d’Andorra (UdA) ha fet públic el seu Pla d’igualtat de gènere, aprovat aquest mes de gener, que fa un diagnòstic sobre la matèria i marca un total de 32 accions a implementar entre els anys 2022 i 2025.
Els principals objectius del Pla són fomentar una cultura d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el si de l’UdA, reduir la segregació horitzontal –el fet d’haver-hi estudis i llocs de treball tradicionalment més feminitzats i més masculinitzats–, prevenir qualsevol conducta que pugui suposar una discriminació per raó de sexe i promoure la docència i la recerca amb perspectiva de gènere.
La diagnosi del pla, feta en base a les dades dels cursos 2017-2018, 2018-2019 i 2019-2020 i dels resultats de les enquestes dirigides tant al personal com als estudiants, posa de manifest que la recerca a l’UdA està liderada majoritàriament per dones. En el període analitzat, tots els grups de recerca estan coordinats per dones, el 79% dels membres són d’aquest sexe, el 85% de les tesis finalitzades són de dones i hi ha un 65% de doctorandes.
En canvi, aquesta majoria femenina no es retroba en les posicions de supervisió i d’avaluació de les tesis doctorals, recursos que s’han de buscar majoritàriament fora de l’UdA. Pel que fa a les accions que es volen tirar endavant en aquest àmbit, l’objectiu és incloure la perspectiva de gènere en la recerca de forma transversal.
La major presència femenina també s’observa en la plantilla de la Universitat en general, formada per un 70% de dones i un 30% d’homes, que es tradueix en un 75% de dones en els càrrecs de responsabilitat. Alhora, s’observa l’existència de professions més feminitzades (Serveis Administratius i professorat dels estudis d’Educació i d’Infermeria) i de més masculinitzades (Serveis Informàtics i professorat dels estudis d’Informàtica).
Pel que fa a les retribucions salarials, aquesta segregació horitzontal i el fet d’haver-hi més proporció d’homes que tenen més anys d’antiguitat fan que estadísticament el col·lectiu masculí encara percebi un salari superior al de les dones, seguint un tret comú a tot el mercat laboral. Tot i això, no s’ha detectat cap discriminació directa, ni en la política retributiva, ni en l’accés, la promoció o la formació del personal. La diagnosi també destaca l’existència, des del 2008, d’un programa de conciliació laboral i familiar, del qual es beneficien dones i homes en proporcions semblants.
Quant al col·lectiu d’estudiants, les dones representen el 52% del total en els estudis reglats i el 69% en els de formació continuada. També s’hi observa una marcada segregació horitzontal: el 93% dels estudiants d’Informàtica són homes, mentre que els estudis més feminitzats són els bàtxelors en Llengua Catalana (83% de dones), Ciències de l’educació (81% de dones), Infermeria (73% de dones) i Humanitats (69% de dones).
D’altra banda, quant a la implantació de la igualtat de gènere en l’activitat acadèmica, prop de la meitat dels estudiants i membres del personal enquestats considera que no té suficient formació en aquesta matèria, que s’aborda de manera genèrica, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, o amb formacions puntuals dins de certes titulacions. Un 48% dels estudiants considera que el professorat fa docència amb perspectiva de gènere, mentre que els propis docents creuen que fan aquest tipus de docència en un grau de 3,8 sobre una escala de 5.
Els resultats també revelen que la majoria d’estudiants considera que hi ha igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’hora d’accedir a l’UdA i a l’hora de finalitzar amb èxit els estudis. Un 56%, però, creu que no hi ha la mateixa igualtat d’oportunitats al moment d’accedir al món laboral.