L’OMS fixa al final tres vies de contagi

L’OMS admet tres vies de contagi que justifiquen rentada de mans, màscares, distància social i, també, ventilació eficient d’interiors. 1- Els fomites, o partícules amb virus que podem tocar i portar-nos amb les mans a la zona T de la cara (la que formen ulls, boca i nas). 2- Les gotes que expulsem en parlar o tossir, que entren en contacte amb aquesta zona de contagi d’una altra persona, i que caurien abans de superar els dos metres. 3- Els aerosols, partícules microscòpiques amb menys virus i per tant menys contagioses, però que poden romandre minuts en suspensió i viatjar molt més allà dels dos metres.  “Les tres maneres de transmissió coexisteixen al mateix temps. La pregunta és quin d’ells és el dominant en un entorn particular”, explica Lídia Morawska que dirigeix el Laboratori de Qualitat de l’Aire de la Universitat de Tecnologia de Queensland (de referència per a l’OMS). Precisament l’OMS acaba d’admetre que per l’aire també pot haver-hi contagi.

Morawska explica que no és un núvol infecciós que viatja per les ciutats o com un xarampió que infecta a qui entra en la mateixa sala en la qual va estar un malalt. El virus pot escapar de la boca o el nas d’algú i romandre uns minuts en l’aire, i desplaçar-se, fins a la boca o nas d’una altra persona. Però no en qualsevol circumstància. El risc de transmissió per l’aire en interiors depèn quatre factors: alta ocupació, llarga durada, vocalització forta i mala ventilació.

“El major risc es dóna en els espais tancats i abarrotats, excepte si la ventilació és eficient”, explica Morawska, autora principal de la carta que ha doblegat a l’OMS. “En llocs ben ventilats, com els hospitals on s’han realitzat estudis, això no és un problema en absolut perquè les gotetes carregades de virus s’eliminen ràpida i eficientment mitjançant ventilació”, apunta. Però quan no funcionen aquests sistemes o el local no està obert a l’exterior, “com en molts llocs públics quotidians, aquesta podria ser la ruta principal”.

A vegades, fins i tot amb obrir les portes i les finestres pot ser suficient, assegura. El pitjor, com s’ha repetit en nombrosos escenaris, és que l’aire condicionat estigui en recirculació interior i no en un programa que permeti la renovació d’aire reemplaçant-lo amb el de l’exterior. La imatge d’un còctel perillós: un karaoke mal ventilat en el qual els clients omplen el local i passen hores cantant (s’expulsen més partícules cantant o parlant a veus). En canvi, en exteriors, la dilució dels virus en suspensió és immediata, reduint de manera notable les possibilitats de contagi. “Quantes més activitats es traslladin a l’aire lliure, millor”, conclou.