“Van ser 72 hores de viatge sense dormir, sense menjar, però estem aquí”. Així s’expressaven alguns dels joves originaris de Bariloche a l’arribada a la seva ciutat provinents des d’Andorra. El trajecte ha estat una odisea perquè van sortir d’Andorra el 30 d’abril i van arribar el 2 de maig. En els vols no van rebre menjar, això expliquen, i un cop arribats a l’Argentina, a l’areoport d’Ezeiza, només hi havia obert McDonals.
“Un combo costava 500 pesos (set euros)” i hi ha alguns que el van comprar i d’altres van optar per no gastar adduint que arribaven sense gairebé diners. Un cop arribats a l’Argentina els temporers se’ls divideix en dos grups. Els que són de la zona de Buenos Aires queden confinats en un hotel, però la majoria són de províncies allunyades de la capital. Això significa que els col·loquen en autobusos, sense aigua ni menjar, i alguns tarden més de 24 hores quan han d’anar a la part més allunyada del país respecte a Buenos Aires.
Tot i l’odisea, un cop arribats, per exemple a Bariloche, els temporers van agrair a Ensisa, GrandValira, Vallnord i el Govern d’Andorra el tracte rebut. “Si fos per la Cancelleria (ministeri d’exteriors) encara estaríem allà”, indica un dels joves. Entre altres argentins, l’avió portava 12 temporers neuquins, set angosturenys i cinc de Sant Martín. “El vol de Air France va sortir d’un dia per a un altre i ens van avisar amb hores d’anticipació i l’empresa va pagar la meitat del passatge, 350 euros, i la resta el paguem nosaltres; i ens van posar tota la logística de busos per a arribar a París, des d’on sortia el vol (des d’Andorra van ser a Tolosa en microbús i des d’allí amb avió a la capital francesa)”.
Carreguen contra l’ambaixada argentina perquè “no va fer res” i ho vinculen a que “no té seu a Andorra, només a Espanya”. Arriben a la seva ciutat “després de complir amb una estricta quarantena i, a més, ens han realitzat el test per a COVID-19, el qual òbviament va donar negatiu i a cada escala del viatge ens han controlat la temperatura”. Un dels temporers comenta que “només et deixaven sortir per número de document o la direcció que tenies, per a anar al supermercat”.
El viatge va acabar sent de 72 hores perquè no va ser un vol directe a l’Argentina, ja que l’aeronau va haver de fer una parada d’emergència per a carregar combustible en Sao Paulo. I a més l’avió va haver de sortejar una important tempesta i turbulències.
Els jove va relatar que des de Buenos Aires a les seves ciutats de residència no van tenir contacte amb el xofer de l’autobús, no els van donar res de menjar ni van fer cap parada. “En el bus no et donen ni aigua i si no compres res a Ezeiza, que l’única cosa que està obert és McDonald’s, que et venen un ‘combo’ a 500 pesos, no menges res en dos dies”.
Un cop arribats a les ciutats els toca entrar en un hotel i passar durant 14 dies una nova quarentena.
