L’anàlisi de l’entramat financer de l’advocat mexicà Juan Ramón Collado (lletrat de l’expresident Peña Nieto i altres homes poderosos del país centreamericà) a BPA ha revelat impactants moviments i la presumpta connivència del banc en la trama al voltant de 109 milions d’euros que tenia en l’entitat andorrana i que presumptament són de capitostos mexicans.
La policia andorrana ha fet un informe, que recull El País, on es posen exemples de la mecànica de blanqueig de diners que podrien provenir de suborns o de vinculació de polítics mexicans amb narcotràfic. Un exemple. Collado va rebre a la Banca Privada d’Andorra (BPA) entre maig i novembre de 2010 tres ingressos per valor de 894.960 dòlars (872.501 euros) de Gustavo María Saavedra Ordorika, que va ser director general d’Indústria, Medi Ambient i Recursos Naturals, i la seva esposa, Mayda María de Guadalupe Guerrero Uriegas.
El cas de Saavedra Ordorika i aquestes transferències mostren la suposada connivència del banc en el blanqueig perquè té una participació activa, segons recull El País. L’entitat facilitava un dels seus propis comptes perquè els diners que es feien arribar als comptes de Collado passessin primer per aquest filtre. Com el capital anava primer a un compte de BPA i posteriorment d’aquest a Collado es perdia el rastre perquè no hi havia una transferència directa entre qui entregava els diners i el receptor final. Perquè Collado, no només rep els diners en una societat fantasma, sinó que ho fa en una transferència interna des d’un compte de BPA i, per tant, és indetectable perquè tot queda dins del banc. Si els Estats Units no haguessin finiquitat BPA com a entitat de màxim risc internacional en blanqueig de capitals mai s’hauries sabut les inacabables casos de suposat rentat de diners que suposadament es van fer a l’entitat dels germans Cierco.
Saavedra Ordorika va fer arribar els diners a Collado a través d’un sistema que no deixa rastre. Va transferir primer els fons a un compte instrumental controlat per la BPA –compte pont- i els diners va passar després a un dipòsit a nom d’una societat lligada al lletrat, Amilou Investment C. V. Aquest últim tràmit es va canalitzar mitjançant un traspàs intern, una via que no deixa empremta.
Fins aquí la primera part del suposat model de blanqueig. Collado en alguns casos no era el destinatari final dels diners i també enviava diners dins de BPA a ‘beneficiaris’ de tot el sistema de blanqueig.
Per exemple, Collado va recórrer també al traspàs intern entre comptes de BPA i no deixar rastre per abonar al desembre de 2008 un total de 450.000 dòlars (438.707 euros) a l’advocat Juan José Salinas Pasalagua, nebot del qual fora entre 1988 i 1994 president de Mèxic, Carlos Salinas de Gortari. El lletrat de Peña Nieto va usar per al pagament la seva societat holandesa Turinga CV. I va indicar al banc que els diners de Salinas Pasalagua, que va estar a punt el 2014 de ser candidat del PRI per Puebla, era fruit d’una comissió per actuar com a intermediari en la compravenda d’una societat vinculada al grup de comunicació mexicà Grup Ràdio Digital Segle XXI. La Policia d’Andorra va qüestionar l’operació. “L’operació no té justificació ni permet conèixer l’origen dels fons”, van sentenciar els investigadors.
Salinas Pasalagua va obrir un compte xifrat en la BPA sota el codi “441984 Madrigal” l’abril de 2008. En el moment de l’obertura, va assegurar al banc ser llicenciat en Dret i accionista de dues societats mexicanes. El seu compte va ingressar fons procedents també de traspassos interns de dipòsits controlats per la BPA que, al seu torn, es nodrien de la casa de canvis mexicana Tiber.
Una mecànica criticada per la Policia d’Andorra. “L’ús d’aquests comptes de les cases de canvi i la concentració de pagaments permet perdre la traçabilitat dels fons i facilita l’opacitat”, indiquen els investigadors que, en informes anteriors, recorden que el mexicà Carlos Djemal Nehmad, un dels accionistes de la casa de canvis Tiber, va ser condemnat en 2018 per la Cort del districte sud de Nova York a sis anys de presó per un frau de 20 milions de dòlars (19,5 d’euros).
BPA va obrir en 2008 el compte xifrat a Salinas Pasalagua malgrat que aquest era -segons les perquisicions- una Persona Políticament Exposada (PEP), que és com es denomina en l’argot financer a càrrecs públics, familiars o exdirigentes susceptibles de rebre fons tacats per la corrupció.
