Un resident d’origen marroquí va ser condemnat com a autor responsable d’un delicte major de detenció il·legal en grau de temptativa i de 9 delictes majors d’assetjament sexual a una pena de 6 mesos de presó ferma que va ser substituïda, amb la seva acceptació, per una expulsió del Principat per 5 anys. Després d’haver deixat el territori va canviar d’idea i va demanar complir els sis mesos de presó. Es va presentar a la Duana i va ingressar al Centre Penitenciari aquell mateix dia. Quan era a la presó encara, va ser el ministeri de l’Interior qui va decretar la seva expulsió del territori nacional per un període de 5 anys. Aquesta resolució va ser confirmada pel Govern el 27 de gener del 2021.
El marroquí va presentar un recurs al Tribunal Constitucional per anul·lar l’expulsió. Indicava que “en un primer moment va triar l’expulsió. Perquè no volia ingressar en presó, ja que negava la comissió dels fets pels quals se’l va condemnar. Així doncs, tot i haver estat acompanyat a la frontera el 28 de setembre del 2020, dos dies després es va presentar a la Duana perquè preferia estar prop de la seva família. Va ingressar a la presó aquell mateix dia per complir la pena i va sortir-ne a mitjans de març. La representació processal del recurrent posa en relleu que durant tot el procediment penal, el recurrent no entenia ni l’espanyol, ni el català o els entenia malament, que no va poder beneficiar-se d’una bona interpretació, que no va obtenir una traducció a l’àrab i que no va poder entendre degudament els fets que se li imputaven. Mentre estava complint la pena de presó, el 15 d’octubre del 2020, va ser informat de la tramitació de la seva expulsió administrativa per una durada de 10 anys, procediment que va finalitzar amb la resolució del Govern del 10 de desembre del 2020 que acordava l’expulsió esmentada per una durada de 5 anys”.
Se li va denegar la petició en primera i segona instància en considerar-se que “la decisió d’expulsió és proporcionada en la mesura en què l’actuació que se li imputa és greu, va succeir en nombroses ocasions de manera reiterada, afegint que el fet que la seva esposa i la seva filla resideixin a Andorra no pot convertir-se en una mena de patent de cors per demostrar el seu arrelament familiar al país i cometre delictes sense tenir com a conseqüència la seva expulsió”. La fiscalia també s’hi oposava perquè quan va ser alliberat va tornar a ingressar a la presó per un nou suposat cas d’assetjament a dones. Pel que fa a l’afirmació del recurrent respecte del fet que no entén ni parla l’espanyol, el Ministeri Fiscal s’oposa a aquesta afirmació, ja que de “les actuacions es desprèn que sí que entén i parla aquesta llengua, fet que ha estat constatat per aquest Ministeri Fiscal que va estar present en el desenvolupament del procediment penal”
El Constitucional ha rebutjat el recurs d’empara en considerar justa “l’expulsió per un període de 5 anys tenint en compte la gravetat i la repetició dels fets d’agressió sexual, el curt període de residència del recurrent al Principat (3 anys) i el manteniment dels seus vincles familiars amb el seu país d’origen, el Marroc, on la seva esposa està disposada a tornar amb la seva filla en cas de fer-se efectiva l’expulsió, com així ho va manifestar en la testifical duta a terme en seu de judici”.
