Oriol Mitjà. Aquest epidemiòleg de fama mundial és l’assessor contractat pel Govern d’Andorra per marcar les pautes de control de l’expansió del coronavirus. Mitjà és un habitual dels programes de televisió per tractar sobre malalties infeccioses. En la crisi actual va criticar les mesures agafades pel Govern espanyol per aturar la malaltia, apuntant que eren del tot insuficients. L’expert ha advocat pel confinament total de la població com a millor camí per frenar en 15 dies l’expansió. El ministeri de sanitat té plena confiança en la tasca i els coneixements de Mitjà i, segons fonts sanitàries, les seves recomanacions sobre la situació a Andorra han estat clau perquè el Govern decidís ampliar les mesures de contenció limitant encara més l’activitat econòmica. L’elecció de Mitjà ha estat molt ben rebuda dins del col·lectiu sanitari com a autoritat mundial en la matèria. L’executiu compta també amb d’altres experts, però Mitjà és qui lidera l’assessorament. Ha estat un epidemiòleg destacat per l’OMS per la seva tasca de control en malalties infeccioses tropicals.
Oriol Mitjà es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 2004, i va realitzar la seva residència fins al 2010 en l’especialitat de medicina interna i malalties infeccioses a Barcelona. El 2009 va obtenir una beca Bada de cooperació internacional atorgada pel Col·legi de Metges de Barcelona que li va permetre realitzar estudis de diplomatura d’Higiene i Medicina Tropical a la London School of Hygiene & Tropical Medicine, a Londres, i el 2012 va acabar el seu doctorat a Barcelona amb la tesi “Estratègies per al control de l’pian i altres malalties tropicals desateses de les illes de el Pacífic Sud “, a partir dels seus treballs in-situ a l’illa de Lihir, a Papua Nova Guinea.
Ha estat un epidemiòleg destacat per l’OMS per la seva tasca de control en malalties infeccioses tropicals.
Acabada la seva activitat com a metge resident, va rebre un avís d’un metge australià amic seu sobre una oferta de treball que s’havia de cobrir “de manera urgent” a l’illa de Lihir, a Papua Nova Guinea. Sense dubtar-ho va acceptar, i el que va sorgir de forma casual, va ser la via per la qual va començar a treballar en la solució de la infecció del pian.
Inicialment la seva funció dins de el centre mèdic de Lihir era la de metge infectòleg dedicat principalment a funcions d’assistència hospitalària. L’observació de el gran nombre de nens afectats per la malaltia del pian, que arribava a el 50% dels nens menors de 15 anys en aquella comunitat, el va fer dedicar-se a trobar un remei més barat, assequible i fàcil de subministrar que el seguit fins aquell moment que estava basat en injeccions de penicil·lina molt més difícils d’administrar en un context de poblacions remotes i sense xarxa mèdica bàsica.
A partir del 2010 va col·laborar amb el CRESIB, Centre d’Investigació de la Salut de Barcelona (actualment integrat dins de l’Institut de Salut Global de Barcelona), per desenvolupar una línia d’investigació per al control de malalties tropicals, liderant un equip de recerca en la illa de Lihir a Papua Nova Guinea. El treball es va focalitzar en el diagnòstic i tractament de l’pian. La investigació, en què van participar 250 nens d’entre 6 mesos i 15 anys d’edat, va demostrar que en lloc de la penicil·lina injectada, només cal una dosi oral d’una pastilla d’azitromicina, un antibiòtic d’ús comú, per curarla. Sobre aquesta demostració científica va publicar un estudi de referència a la revista ‘The Lancet’, el 2012, on demostrava l’eficàcia de l’tractament antimicrobià oral contra la malaltia de l’Pian i que li va suposar el reconeixement de la comunitat científica.
L’Organització Mundial de la Salut va reconèixer la importància de la descoberta i, al març de 2012, el va nomenar assessor de l’organització en matèria de malalties tropicals oblidades, i li va encarregar l’elaboració de les noves recomanacions de l’OMS per al tractament del Pian, seguint una nova estratègia que té com a objectiu la total eradicació de la malaltia en el 2020
