L’escenari s’ha capgirat en un sol dia. Primer, pel matí, els hotelers avisaven al Govern que o permet reduccions de salaris i que l’Estat passi a pagar una part dels sous dels empleats durant uns mesos o acomiadaments massius en un sector amb 5.000 treballadors. Per la tarda,l’empresariat acaba d’avisar. O es permeten les suspensions temporals de llocs de treball (els famosos ERTO) o tancament massiu de negocis. I el salari mentre duri l’ERTO l’ha de pagar en bona part l’Estat. Govern fins ara havia tingut al costat als patrons, però un cop s’han posat en marxa les mesures dels crèdits tous en marxa, a l’empresari els números no li surten. No els compensa pagar salaris amb ingressos zero i amb l’única opció d’endeutar-se per al futur en base a crèdits ni que siguin a cost zero. L’amenaça és doble. Acomiadaments massius i tancaments massius. I la petició la mateixa: que Govern passi a pagar bona part dels salaris de bona part de les empreses del país durant el temps de tancament d’activitat. La pilota queda ara en el teulat de Xavier Espot.
Aquest és un resum de la petició de la CEA de permetre els ERTO a Andorra i la justificació.
Junta Directiva de la CEA va acordar treballar en una nova proposta per al mitjà termini que contemplés la posada en marxa del mecanisme de suspensió de contractes laborals, previst a la llei de relacions laborals i que és l’equivalència andorrana dels expedients de regulació temporal d’ocupació(ERTO). En aquest sentit, l’equip directiu de la CEA va traslladar aquestes propostes al ministre de Presidència, Economia i Empresa en una reunió mantinguda el dijous 19 de març. La CEA considera un error haver inclòs a la llei òmnibus la prohibició del mecanisme de suspensió de contractes laborals per causa de força major,perquè aquesta és precisament la via idònia per garantir la salvaguarda del teixit empresarial i dels llocs de treball.
En aquest sentit, la patronal exhorta el Govern i el Consell General a aixecar aquesta prohibició -així com a deixar sense efecte el termini de tres dies hàbils per sol·licitar la suspensió-de cara a l’aprovació un nou paquet de mesures econòmiques encaminades a encarar els reptes del mitjà termini. Perquè la càrrega que representa per a les empreses el pagament dels salaris de l’abril no es pot resoldre amb el recurs a crèdits tous. Davant d’aquesta disjuntiva, moltes empreses del país es poden veure abocades a la suspensió de pagaments a curt termini. La suspensió de contractes laborals per causa de força major és l’instrument adequat per fer front a la situació actual; i no sembla coherent que, havent-nos dotat com a país d’aquest instrument amb una llei aprovada tot just fa un any, s’opti per deixar aquest instrument sense efectes.
Perquè és l’instrument que permet a les empreses que han interromput la seva activitat normal poder descarregar-se del total o d’una part del cost que representen els salaris, sense perdre els llocs de treball; ans al contrari, amb l’objectiu -i fins i tot l’obligació, si es vol-de conservar aquests llocs de treball un cop la causa de força major hagi desaparegut. El posicionament de la CEA per afrontar amb garanties les properes setmanes és clar: Permetre l’aplicació de la suspensió de contractes laborals per força major previst a l’article 41 de la llei de relacions laborals amb l’objectiu de salvaguardar els llocs de treball
En aquest sentit, l’element primordial a l’hora de desenvolupar i aplicar les previsions de la llei de relacions laborals és determinar qui es fa càrrec del pagament dels salaris de les persones que tenen la seva relació contractual suspesa. Per a la CEA resulta evident que pertoca a l’administració assumir bona part d’aquesta càrrega. En el cas que la suspensió es traduís en una rebaixa temporal dels salaris, la CEA és conscient que caldria acordar mesures suplementàries per rebaixar també temporalment els costos dels particulars i de les famílies. La patronal considera que desenvolupar i aplicar el mecanisme de suspensió de contractes, més enllà de servir al doble objectiu de preservar el teixit productiu i els llocs de treball, permet implementar el principi de la coresponsabilitat de manera real i efectiva. A més, el mecanisme de la suspensió contractual permet avaluar quines empreses passen per problemes associats a la crisi de la COVID-19 i concentrar els recursos en garantir la viabilitat d’aquests projectes empresarials, que sense la situació excepcional que estem vivint,s erien viables.
Concentrar els recursos públics -que són per naturalesa escassos-allà on són necessaris i on poden ser efectius és una de les virtuts que té la via de la suspensió de la relació laboral per causa de força major. La CEA recorda que, en aquests moments, malgrat tots els ajuts necessaris posats en marxa, són les empreses i els autònoms i autònomes els que estan suportant en major mesura els costos econòmics de la crisi delaCOVID-19. Per poder afrontar amb garanties les properes setmanes i per estar el més ben preparats possible per a la represa de l’activitat, cal que el sector públic faci un esforç superior i treballi en un escenari d’injecció de liquiditat a fons perdut per garantir la viabilitat de les empreses i el manteniment dels llocs de treball.
La millor fórmula per assignar uns recursos limitats. Tot i que la naturalesa de la crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de la COVID-19 requereix d’una injecció de liquiditat al teixit productiu, la CEA es partidària que aquests fons es destinin únicament a garantir la supervivència d’aquelles empreses afectades per la situació excepcional.
Els recursos públics son escassos i la capacitat d’endeutament del Govern es limitada. Es per això que la patronal no comparteix una injecció indiscriminada de capital al teixit productiu i es referma en la convicció que el mecanisme de la suspensió de la relació laboral es el que millor permet analitzar cas per cas i determinar fins a quin punt la viabilitat de les empreses està compromesa per la crisi del COVID-19 o per causes alienes a la mateixa.
La situació actual requereix d’un esforç suplementari de totes les parts implicades: l’administració, l’empresariat, les persones autònomes i les persones assalariades.Però aquesta situació s’ha de viure com un parèntesi, ja que les polítiques de reducció de l’endeutament i de gestió acurada dels recursos públics són les úniques que -a llarg termini-poden garantir el diferencial competitiu de l’economia andorrana i, en definitiva, la sobirania del país
A la patronal asilvestrada ja se li veu el llauto. Ara volen que l,estat ho pagui tot, s,han tornat socialistes. Mes aviat son sociolistos!
Maria, qui confina que corri amb el gasto i que pagui.
Ismes i istos, careixen d’importància, només empatia i solidaritat.