Una empresa va demandar un treballador per uns suposats delictes d’estafa qualificada i d’apropiació indeguda respecte als béns de la companyia. Paral·lelament, l’empleat va ser acomiadat de forma ‘causal’ amb l’argumentació basada en la suposada estafa i apropiació.
El treballador nega els fets i va presentar una demanda a la Batllia contra l’empresa per un suposat acomiadament improcedent. Com assegura que els fets que se li imputen són falsos, considera que se l’ha fet fora sense una causa objectiva i, per tant, se l’ha d’indemnitzar.
Els dos afers es troben en els tribunals, l’estafa va per la via penal i la demanda contra l’acomiadament per la civil. L’empresa es va oposar a què la causa de l’acomiadament continuï avançant perquè considera que no es pot determinar sense que hi hagi abans una sentència sobre la suposada estafa. Incideixen en què com és aquest delicte la causa de l’acomiadament, cal esperar que la Justícia determini si s’ha produït o no perquè llavors aquest element és clau per fixar si va ser acomiadament justificat o no.
El Tribunal Superior ha donat, però la raó al treballador en posar de manifest que l’empleat té tot el dret a poder desenvolupar la seva demanda per la via civil i que es determini si el seu acomiadament estava o no justificat. I que aquest fet no pot estar limitat a haver d’esperar que hi hagi una sentència sobre les acusacions d’estafa que sobre ell recauen.
