Gairebé un any i mig de batalla legal han acabat amb la decisió del Tribunal Constitucional de no acceptar a tràmit el recurs presentat per un agent que reclamava contra la direcció de la policia per haver-li tret el gos policia i la prima que cobrava per tenir cura. El juliol del 2019 la direcció del cos va decidir que havia de retornar el gos, que va ser entregat a un altre agent al qual se li havia mort el que tenia, i que deixava de cobrar la prima.
L’agent ha recorregut en totes les instàncies aquesta decisió. Bàsicament per tres motius. Va ser una ordre oral i considerava que per ser vàlida havia de ser per escrit. La decisió se li va comunicar quan estava de baixa. I sumant les altres dues, entén que va ser una sanció.
Totes les instàncies han rebutjat els arguments d’acord amb el fet que la direcció podia prendre aquesta decisió dins de la gestió del cos i que el gos havia de ser entregat a l’altre agent per fer un estatge de reciclatge. Les ordres verbals són vàlides i la prima, un cop ja no es feia càrrec de l’animal, és lògic que deixès de cobrar-la.
Un gos no és com una arma. Es un agent de policía més.
Lamentable… a frança haguessin caigut caps … i ésun estat molt més policial que no pas Andorra.
De fet l’agent en questió segurament està millor tractat i valorat allà on està pencant ara.
Andorra país de panxescontentes i d’amiguets…
Avui en dia ja ni es busca saber la veritat sinó que prefereix donar la raó a canvi de una bona reputació o simplement per “amistats”.
Una llàstima tenir que llegir articles així i ser conscients de les injustícies en les que visquem.
Hi han funcionaris boníssims que per desgràcia creen enveges fastigoses que fan que se’ls castigui sense motiu, simplement per demostrar que son policies i no calenten cadires. Patètic!