El Tribunal de Corts va dictar una sentència el 28 d’abril de l’any passat mitjançant la qual condemnava l’advocada Jèssica Obiols com a autora d’un delicte menor de deslleialtat professional, per haver representat la les dues parts contràries del mateix procediment. La pena va ser d’un mes d’arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de 2 anys, i a 18 mesos d’inhabilitació professional per a l’exercici de l’advocacia. Obiols va recórrer i el Tribunal Superior va reduir la condemna a la pena de 15 dies d’arrest condicional amb un termini de suspensió de la condemna per un període de 2 anys, i a 2 mesos d’inhabilitació professional per a l’exercici de l’advocacia.
Obiols va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional que ha estat rebutjat. Obiols manifestava en el recurs que diferents autoritats (dos batlles i el fiscal general) no van incoar diligències i van refusar les denúncies presentades pel seu antic client contra ella i per tant van fer-li confiar legítimament que la seva actuació no era delictiva.
Acusa també al fiscal d’haver accedit a la prova de forma il·lícita, ja que provenia d’un procediment civil i la va portar a una causa penal. Reclama que se li va denegar que s’interrogués els membres del Consell Superior de la Justícia, del Ministeri Fiscal, de la batlle i del secretari de la causa civil. “Indica que es tracta d’una actuació corporativista de l’Administració de Justícia per impedir que declarin com a testimonis persones que van tenir un coneixement directe dels fets”, segons recull la sentència. Afegeix que “aquesta negativa a la pràctica d’aquesta prova va tenir l’empara del Col·legi d’Advocats d’Andorra”.
Tant la fiscalia com les instàncies judicials neguen el ‘corporativisme’ i indiquen que les declaracions testificals dels membres del Consell Superior de la Justícia, de l’exsecretària de l’organisme, del fiscal general, de la batlle encarregada del procediment civil i del seu secretari judicial van ser declarades innecessàries.
A més, es recorda que “el Tribunal de Corts va requerir al lletrat defensor de la recurrent que en un termini de 10 dies especifiqués l’interès de la pràctica de la referida prova testifical. Davant el silenci del lletrat, la prova es va declarar impertinent, perquè les persones en qüestió no van tenir coneixement directe dels fets i el lletrat no va aportar cap informació al requeriment”.
Respecte a l’afirmació que el Ministeri Fiscal ha obtingut de forma il·legal la documentació del procés civil, tot vulnerant el seu dret a la intimitat es remarca que “en el marc d’unes diligències d’investigació es va incorporar la còpia d’un procediment civil,” de la mateixa manera que se li permet la facultat de “demanar la cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seus funcionaris i els agents”.
