Els comerciants del Pas estaven diumenge al matí que es pujaven per les parets. Poble Andorrà avançava el que estaven clamant els botiguers del Pas, indignats perquè a la frontera francesa s’estava advertint que al retorn no es permetia passar més de dos paquets per persona. Una part important dels visitants estava girant cua, segons explicaven els mateixos turistes. Era la cirereta del pastís del fiasco en que s’ha convertit l’acord entre els governs d’Andorra i França per avançar el pas fronterer amb l’Arieja i els Pirineus Orientals.
L’acord, segons ja indicaven representants del sector turístic fora del pas, semblava des del primer moment una compensació per part de França a la decisió d’Andorra de no obrir les pistes d’esquí fins després de Nadal. França, en realitat, estava entregant ‘xavalla’ i segons les mateixes fonts el Govern andorrà va comprar sense mirar més enllà del xassís. La mesura, a primera vista, podia ser atractiva, però quan es mirava sota del capó la cosa no pintava tan bé. D’entrada era només per deu dies perquè dimarts s’acaba el vet a poder passar lliurement per la frontera. A més es va tancar un divendres i per tant el cap de setmana, quan venen els francesos habitualment, ja es perdia. Per garantir que no vindria ningú, Govern ni tan sols ho va publicitar a l’Arieja i els Pirineus Orientals. Va haver de ser el comú d’Encamp qui diumenge ho portava als mitjans francesos.
Haver de fer un registre estatal quan la majoria volia comprar alcohol i tabac era possiblement massa molèstia quan es deu dies ja hi ha via lliure. Excepte pels que realment ho necessitaven. A la duana, segons les fonts consultades, això no va fer massa gràcia. Tot i que, en principi, els duaners francesos estaven avisats que s’utilitzaria el formula de compres de necessitat, però que s’havia de donar marge, al final han acabat estrictament el que posava el permís. Alcohol i tabac no són essencials i per tant no es podien introduir a França. Només faltava la nevada de dissabte i l’acció duanera de diumenge per matar el segon cap de setmana i convertir l’acord en un fiasco.
